Bon dia tingueu!
Han tornat els dinosaures! De fet, mai no s’han extingit, sempre han estat aquí i els hem normalitzat. Parlant de dinosaures, vaig acabar pensant en l’Steven Spielberg, que és com un profeta de la història dels humans. El 1975 ens presenta un dinosaure en forma de tauró que ataca banyistes sense solta ni volta. El 1977 ens comença a parlar d’extraterrestres amb Encontres a la tercera fase, on els humans s’hi comuniquen amb notes musicals. El 1982 un E.T. oblidat a la Terra és ajudat per una família a tornar al seu món.
No serà fins al 1993 quan amb Jurassic Park ens va ensenyar que els dinosaures, si estan tranquils en el seu espai, ningú els molesta i estan controlats, no passa res. Però quan el seu àmbit trontolla i els controls fallen surten del seu espai a envair el que troben. I els dinosaures no brillen per la seva intel·ligència (tenen un cervell molt petit) sinó que el seu poder és la grandària i el pes. Al seu pas ho aixafen tot. Alguns són més agressius i són capaços d’agredir altres animals per sobreviure, però a la majoria no els cal.
Mentre encara ens preguntem si els extraterrestres existeixen i ens venen a fer mal o si ens entenen i són amics, els dinosaures sempre són violents, per activa i per passiva. Ells van a la seva i passaran per damunt del que o de qui faci falta.
El 1993 Jurassic Park Andorra aprovava una constitució per acotar els dinosaures que fins aleshores campàvem lliurement per tot el territori. Però només havien de prometre que farien bondat. Evidentment, encara que no hi estiguessin d’acord, ho van prometre per poder continuar fent el que feien. Eren ells i els invasors (extraterrestres, els deien) amb els quals havien arribat a un bon nivell de comunicació perquè els servien per obtenir certes coses que ells no podien aconseguir tots sols. Passats els anys aquelles bèsties, velles i cansades, es van anar retirant a reposar als seus caus perquè els seus descendents ja havien pres el control del territori. Però els joves eren molt més tolerants amb els extraterrestres i fins i tot hi col·laboraven. Eren uns joves liberals. Perquè els fills dels vells dinosaures havien anat a escola i havien llegit i sabien que per seguir el llegat dels pares s’havia de ser liberal. I que liberal volia dir que ets obert i tolerant amb les opinions dels altres i que afavoreixes les llibertats individuals. Això havia portat al fet que hi hagués emparellaments entre joves dinosaures i joves extraterrestres.
A la resta d’Europa, on els dinosaures s’havien donat per extingits després de la II Guerra Mundial, fa uns anys van començar a sortir dels seus refugis secrets i a fer creure a la població que ells són els veritables hereus de la Terra. Els qui han de manar els destins de tothom i que els altres són tots uns lladres i mafiosos. I que els extraterrestres que venen d’altres contrades han de ser exterminats. I cada cop tenen més adeptes. A alguns països ja manen. A d’altres estan a punt.
A Andorra els joves es van revoltar contra la manera de manar dels vells i va sortir la bèstia grossa a dir que aquí les coses es feien com s’havien fet sempre i a qui no li agradi, ja sap on és la porta!
I que els extraterrestres a treballar i a callar.
El que molts no expliquen és que molts dels que ara van de dinosaures vells són fills d’extraterrestres que van arribar aquí en moments difícils, a vegades escapats de la justícia, i que els vells dinosaures del país els van acollir i també s’hi van casar.
La memòria és flaca.
Potser per això, també el 1993, l’Steven Spielberg va dirigir La llista de Schindler, perquè no ens flaquegi la memòria.
Au, bon dia tingueu!