Com a gairebé tots els països del nostre entorn, la diplomàcia andorrana va reaccionar amb rapidesa el 27 d’octubre passat davant la declaració del Parlament de Catalunya que proclamava la creació de la República Catalana. Ara bé, i a diferència de tots els països del nostre entorn, la rapidesa en la resposta va jugar una mala passada a la diplomàcia andorrana que va fer evident el seu poc sentit diplomàtic i la incapacitat de mantenir la tan nostrada neutralitat davant qualsevol situació. I és que el Govern no va optar per cap de les fórmules utilitzades pels països veïns a l’hora de situar-se al costat de l’executiu espanyol com podrien ser els ja clàssics “per nosaltres l’únic interlocutor vàlid continua sent el president Rajoy” o “és un afer intern que s’ha de resoldre en el marc de la Constitució espanyola”. L’executiu andorrà, neguitós per no perdre la simpatia del Govern del Partit Popular espanyol, va optar per la via barroera i va assegurar al seu comunicat que “el Govern considera que Catalunya continua essent una part integrant d’Espanya”, expressió que no per certa deixa de ser desafortunada, i que va mirar de pal·liar amb una nova crida al diàleg i refermant la voluntat de mantenir bones relacions de veïnatge amb Catalunya. Curiosa i poc diplomàtica manera de fomentar el bon veïnatge.
Confiem que els nostres veïns catalans tindran el seny que li ha mancat a la nostra diplomàcia i, més enllà de les accions puntuals de protesta convocades pels propers dies, no faran cap mena de cas a les múltiples crides de boicot a Andorra que circulen per les xarxes socials.
