Es veu que ha aixecat certa polseguera una de les ocurrents pancartes que es van exhibir a la manifestació de l’1 de Maig. Concretament, aquella que deia així: “Canvio ronyó esquerra per 3r 1a”. Home, concedim que la rima és molt aproximada i que el conjunt té una gràcia justeta. Les altres no eren gaire més inspirades, però caram, tampoc estem parlant del Martí i Pol de poesia. Però la pobra autora d’aquest esforçat lema no en va preveure els efectes col·laterals, que s’han prodigat aquests dies a les xarxes amb el linxament habitual en aquests casos: li ha sortit el reglamentari corifeu que li retreu la “banalització” d’un problema de salut tan greu com és el trasplantament de ronyó i la nul·la sensibilitat que mostra pel col·lectiu dels trasplantats. Hi ha qui ho ha considerat un insult. Tal com estan les coses no m’estranyaria gens que l’autora d’aquest desgraciat eslògan acabés agenollada al mig de la pista i demanant disculpes al respectable, com els jugadors del Burgos després del descens a LEB. El cas és que no acabo de tenir clar qui banalitza més: qui recorre a una locució d’ús comú que va perdre fa segles el seu significat literal, o qui s’entossudeix a ofendre’s i a veure-hi un atac a la dignitat dels trasplantats. Com diu la meva amiga Alba, hi ha coses que ens surten desgraciadament per un ronyó, de la mateixa manera que n’hi ha que ens costen un ull de la cara, un ou i fins i tot un colló (de mico o no). I convindrà el lector que cal tenir la pell molt, però molt fina per sentir-se ofès i veure una falta de respecte als bornis, en el segon cas, i en el tercer, als siclons, que també n’hi ha com sap tothom que hagi llegit Villaró a Els ambaixadors.
