Disciplina versus deixadesa

Ja ho faré!; bé..; ja, ja; demà!; he de...; hauria de..., de seguida; em plantejo fer-ho; necessitaria...; em cal!; ara sí que...; m’agradaria; de debò!, etc. etc. ¿Reconeixes alguna d’aquestes expressions? N’hi ha moltes més, amb diverses formes, més o menys rebuscades i més o menys “sinceres” i autèntiques. ¿Què tenen totes en comú? Que totes són excuses, negacions de la realitat i subterfugis per no fer allò que cal. Parlant en català planer i clar: són excuses de mal pagador.

¿Per què ens cal buscar excuses per no fer el que cal? Entenen “el que cal” com totes aquelles coses que, de forma més o menys conscient i deliberada, hem triat i/o decidit. ¿Ens calen excuses? ¿Necessites justificar el NO fer? ¿Què manifesta tot això, aquesta manera de fer? Doncs està clar que manifesta diferents qüestions, que poden esdevenir, si no ho són ja, diversos problemes.

– Primera qüestió: poca claredat en la presa de decisions. Si he triat fer quelcom lliurement, ¿per què em cal després dubtar? ¿o era un estirabot, una decisió no prou meditada?

– Segon: manca de fermesa en l’aplicació d’allò que he triat. Ho tenia clar! Si no han sorgit nous elements que modifiquin la presa de decisions, ¿per què no ho duc a terme?

– Tercer: denota ésser influenciable, bé per dubtes, bé per circumstàncies externes, bé per opinions d’altres. No es tracta de ser rígid, però si no hi ha res que hagi canviat, ¿per què no aplicar allò que s’ha triat?

– Quart: deixadesa. Com si allò que “he triat fer” no fos important (no cal que sigui l’invent del segle). Sigui el que sigui, més o menys transcendent, allò que he triat és transcendental per al meu nivell d’autoestima i seguretat.

–Cinquè: manca de seguretat en un mateix! Si no sóc “capaç” de fer allò que dic, allò que he triat, ¿estic segur de mi?

–Sisè: falta d’autoestima i d’apreciar-se un mateix. Si, de forma reiterada no fas allò que dius, ¿creus que el teu nivell d’autoestima i de confiança en tu augmentarà? Encara hi ha més qüestions en joc però crec que amb aquestes exposades ja queda palesa la importància, la transcendència de No practicar la Deixadesa.

Si queda de manifest la conveniència i necessitat d’eradicar la deixadesa, la manera de fer-ho encara és més rellevant.

L’Única manera real i efectiva de deixar de practicar la deixadesa, i així poder eradicar-la, és practicar la Disciplina!

Està clar que si busquem el sentit de disciplina en el diccionari, segurament obtindrem una definició que a molts ens semblarà feixuga. Ja que solem associar a aquesta paraula un sentit de regles i normes exteriors que vivim de manera impositiva des d’una “autoritat” no sempre admesa com a tal.

Crec que queda prou clar que No parlo d’aquesta mena de disciplina. No parlo de disciplina imposada de qualsevol manera; No! Parlo d’Autodisciplina, d’aquella sèrie de pensaments i decisions que de forma totalment lliure, conscient i voluntària es transformen en actes, en fets i realitats!

Aquesta Autodisciplina és la que ens pot dur, sense presses però sense pauses, a millorar els nostres nivells de confiança, seguretat i autoestima.

Ens cal practicar dia a dia; atents a no dir res que no vulgui dir; atents a no anunciar quelcom per compromís, per “quedar bé” (amb un mateix o amb qui sigui); atents a no “vendre’s el producte”; atents a no voler “tenir bona consciència” i dir-nos que farem quelcom simplement per tenir “bona imatge d’un mateix”. Atents en definitiva als propis actes i compromisos.

Conscients, al cap i a la fi, que tota decisió, tot compromís amb un mateix és Un Contracte que té més transcendència que un contracte comercial davant notari, ja que aquest Contracte Propi és el que condiciona, positivament o negativament, el nostres actes, la nostra seguretat, la nostra confiança, i així doncs la mateixa capacitat (o incapacitat) de Realitzar (fer Real/tangible) tot allò que ens pro­posem!