Soc llicenciat en belles arts, de manera que em sabran disculpar si els dic que de lleis entenc bastant poc. De totes maneres, hi ha certes coses que em fa la sensació que haurien d’estar dins dels paràmetres del sentit comú, que ja sabem que de vegades no és el més comú dels sentits i bla, bla, bla.

En aquests últims dies vam poder llegir diverses notícies que tenen a veure amb diversos delictes i les seves conseqüències, cosa que ens mostra que vivim en un país molt segur i tranquil, però que està lluny de ser Disneyland.

D’una banda, la Fiscalia demana dos anys de presó, part condicional, per a una noia de nacionalitat espanyola a qui acusa d’un delicte major d’introducció i possessió de droga pel tràfic il·lícit i per un delicte menor de consum, per haver-la trobat amb 10 grams de cocaïna.

De l’altra, demanen un any i quatre mesos condicionals per a un jove de 24 anys, per una onada de furts que va cometre entre el gener i l’octubre del 2014 al Centre Esportiu els Serradells, a Andorra la Vella.

Fins aquí, coses que succeeixen dins dels paràmetres normals d’un lloc amb un nombre considerable de persones. Però el desconcertant és la notícia de la condemna al raper belga Nathan Ito Kavuanda per abús sexual: cinc anys amb només dos de presó ferma i dels quals Kavuanda ja n’ha complert més d’un. Els tres restants són substituïbles per quinze anys d’expulsió del Principat, a més de la imposició de 9.000 euros d’indemnització a la víctima en concepte de responsabilitat civil.

Com deia abans, no entenc de lleis, però m’agradaria que algú em respongués quina classe de condemna és una en què més del 50% del temps que correspondria estar a la presó es pot canviar amb la invitació a marxar del país, tenint en compte que a sobre l’acusat no viu aquí?

Podem debatre si cinc anys són molts o pocs, però em sembla que el que està en joc aquí és una qüestió bastant més substancial i important. Si al final es confirma el canvi dels últims tres anys per l’expulsió definitiva... Arruïnar psicològicament la vida a una persona només costa dos anys, i després te’n pots anar tranquil·lament a casa teva?

No és millor que aquests quinze anys d’expulsió els compleixi un cop acabats els cinc anys de condemna real? Per què aquesta pressa perquè un criminal abandoni el país?

Perquè tots ja sabem que vivim en un país segur i tranquil, però també som conscients que no és Disneyland..., no?