Dissecció del badall impostor

És un fenomen digne d’estudi per la seva extensa i intensiva presència. Analitzar detalladament les motivacions i pretensions d’aquell que l’executa i les repercussions per a aquell que el rep. Es tracta ni més ni menys de l’efecte d’un badall, exercit des de l’esglaó de dalt. Segons la definició d’aquest mot, es tracta d’un moviment que es fa de forma involuntària. Ara bé, l’experiència desmenteix que en tots els casos de badall hi hagi aquesta part irreflexiva, inconscient. Perquè a banda dels badalls produïts pel processament d’un bon àpat, o perquè ja sentim propera l’hora de dinar, o bé perquè la  son ens crida, n’hi ha que són elegits i provocats per originar un cert impacte en l’interlocutor. Sí, sí. Per deixar clara la posició que ocupen els dos participants en una conversa. Hi ha un tipus de badall que té el mateix efecte que l’acció dels gossos quan alcen la pota a cada cantonada i es diu vulgarment marcar territori. Deixar clar a l’objecte badallat que és algú mancat d’interès, insignificant, que avorreix i, fins i tot, molesta. Un bon badall deixa clara la superioritat de qui executa  tal moviment i empetiteix els fonaments de l’altre. També, encara, l’experiència, que no la investigació científica, conclou que aquesta és la tàctica del que es veu a si mateix caminar sobre terres movedisses. D’aquell mancat d’altres arguments i armes. I també d’aquell que no està gaire avesat a doblegar l’esquena (o potser creu que això no li pertoca pas). Haurem de cercar la recepta que ens porti a l’erradicació definitiva del badall impostor; el badall voluntari.