Dissenyant amb temps

Confirmats els patrocinadors i els suports privats, el BC MoraBanc va fitxar primer l’entrenador i ja té tres fitxatges i una continuïtat. Van per feina. Només s’ha volgut quedar Nacho Llovet. La resta abandona el vaixell. El fang no el vol trepitjar tothom. Totalment lícit. Això sí, n’hi ha que bé haurien pogut fer una reflexió, ja que el club va apostar per alguns d’ells quan no eren coneguts o havien fet una pèssima temporada. El club prescindeix també dels que no han donat el que se n’esperava encara que siguin apostes de futur. És el negoci, amics. El primer a arribar ha estat el base Rafa Luz. Va marxar d’aquí ben enfadat amb Ibon Navarro i va apostar per un projecte que no li va anar gens bé a Múrcia. Torna i ho fa més madur. Té experiència i caràcter guanyador, però no és un tipus anotador. El segon fitxatge és un jugador més desconegut per a l’aficionat, l’aler versàtil Juan Rubio. Podrà fer-se veure en un equip sobre el qual tothom tindrà els ulls posats. De fet el BC MoraBanc no s’amaga que vol tornar a l’ACB sí o sí. El tercer i últim a arribar és el base nord-americà Micah Speight. Aquests dos semblen dues apostes de Natxo Lezkano. Sembla que el club té les idees molt clares. Només seguirà Nacho Llovet i la resta serà un equip totalment nou. El fitxatge estrella hauria de ser un pivot. Rasid Mahalbasic compleix el perfil. Aquesta vegada, Francesc Solana haurà de repetir una fórmula similar a la del fitxatge de Shermadini. Des de llavors, els pivots que han arribat no han estat a l’altura. Es va apostar molt per Moussa Diagne i aquest va acabar col·leccionant lesions i sent un aler pivot. L’ascens a ACB esperem que no sigui l’espasa de Dàmocles.