El progrés és impossible sense canvi, i aquells que no poden canviar la seva ment no poden evolucionar ni tenir objectius. Aquesta reflexió de George Bernard Shaw il·lustra perfectament el moment d’Andorra en el context actual.
La nostra economia, històricament sustentada en sectors com el turisme, el comerç i els serveis financers, mostra signes evidents d'esgotament i vulnerabilitat davant factors externs com la crisi climàtica i les fluctuacions del comerç internacional. És imperatiu replantejar el nostre model econòmic.
L'Acord d'Associació amb la UE es presenta com una eina clau per impulsar aquesta diversificació. No es tracta de substituir els sectors tradicionals, sinó de complementar-los amb noves activitats que redueixin la nostra dependència i fomentin una economia sostenible i resilient. Sense l’Acord, la creació de nous sectors és una tasca titànica, com ho demostra l'escàs impacte de l'obertura econòmica vigent: només un 2,4% de la nova inversió estrangera s'ha dirigit a sectors professionals innovadors.
Sobta la miopia d'alguns polítics que, en lloc de veure l'Acord com una oportunitat, s'entesten a criticar-lo sense aportar alternatives viables. És legítim tenir dubtes i qüestionar les polítiques governamentals. Però quan aquestes crítiques es basen en pors infundades o en una manca de visió a llarg termini, es converteixen en un llast per al progrés del país.
Concòrdia s'havia presentat com una opció renovadora, amb una proposta que deia voler trencar amb les inèrcies del passat. Però quan parlen d'economia i de diversificació econòmica, la seva posició resulta paradoxal. D'una banda, critiquen la dependència excessiva del sector financer i turístic; de l'altra, quan se'ls demana com pretenen diversificar l'economia, les respostes són difuses, poc concretes o directament inviables.
El discurs del grup de l’oposició al Consell General sobre la diversificació es construeix sobre la negació: rebutgen iniciatives relacionades amb la innovació biomèdica, miren amb recel la captació d'inversions estrangeres i es mostren escèptics davant projectes que podrien aportar valor afegit al nostre teixit productiu. La seva concepció de l'economia està ancorada en una visió restrictiva, en un posicionament del "no" a qualsevol iniciativa del Govern.
Rebutgen el model de desenvolupament impulsat els darrers anys per atreure empreses de base tecnològica i centres de recerca, argumentant que no generen un retorn immediat per al país. És un argument curtterminista: no té en compte que la diversificació econòmica no es produeix d'un dia per l'altre, sinó que requereix estratègia, estabilitat i una certa dosi de risc calculat. Si sempre es demana garanties absolutes abans d'emprendre una iniciativa, mai no es farà res.
Concòrdia no ofereix una alternativa realista per a l'economia. La seva postura sobre la inversió estrangera –i la seva insistència en limitar-la– dificulta encara més la capacitat del país per generar noves oportunitats. Sense una política econòmica clara i sense una aposta decidida per l'atracció d'inversions en sectors estratègics, el risc és que l'Andorra del futur sigui més petita, menys dinàmica i menys competitiva i que finalment caigui en el forat de l’oblit. I si ens hem de refiar dels seus gurús econòmics, que ho aposten tot als “beneficis” que ens aportarà el canvi climàtic perquè a Andorra nevarà més i beneficiarà el sector de l'esquí i el turisme en detriment dels nostres veïns, anem ben apanyats.
Siguem seriosos! El debat no es pot basar en eslògans buits ni en la promesa indefinida d'un canvi que no es concreta en res tangible. Diuen voler un model econòmic sostenible i diversificat, però fins ara no han estat capaços d'explicar com ho pensen aconseguir. El futur d'Andorra depèn de decisions valentes i ben fonamentades, no de la por a canviar el que ja tenim.