Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

Il·lustració: Jordi Casamajor

Dmitry Bykov, biògraf de Zelenski




El temps no passa en va, i els darrers vuit mesos ens han envellit a tots. Tots sense excepcions, als postsoviètics dels dos pols, de tots els extrems i centres, de multituds d’ideologies, tant concebibles com també per a mi impensables. I no em diguis que a tu que no ets postsoviètic no t’han fet mal, que seria mentida. N’hi ha qui diu que no han sigut pas aquests mesos pels quals encara ens queden dits en una mà per seguir-los comptant, plorant, sinó els últims vuit anys sencers: no em veig amb cor de portar-li la contrària, no en sé prou. En un punt donat ens hem perdut, els uns als altres, ens hem extraviat d’allò que érem, hem deixat d’entendre i d’estimar. 

S’ha vist que el merder ens ve de lluny: però de quin moment a la història, no em queda clar encara. Ja feia temps que es començaven a aparèixer les primeres guspires de connexió entre els qui ara formen cercles tancats, camps enemics. Diversos personatges públics, com ara l’escriptor, periodista i professor de literatura Dmitry Bykov, ja feia dècades que intentaven reparar els lligams entre la gent de parla russa convertida en ciutadans de diferents estats a dues bandes de les fronteres polítiques, sempre un xic arbitràries –vull dir atzaroses– de la manera semblant a la qual als Pirineus, Andorra va perdre l’Os de Civís jugant a la botifarra i va guanyar la vall de Setúria amb els punys del proverbial pastor que menjava molta proteïna i pocs greixos. Les coses com siguin, molts dels nascuts a la Unió Soviètica formàvem part de l’univers de parla russa: per no anar gaire més lluny, n’era un exemple Volodímir Zelenski, quan encara no s’havia presentat a les eleccions presidencials del seu país i era un popular actor còmic i monologuista.

També era una celebritat televisiva Dmitry Bykov: poeta, novel·lista i biògraf dels poetes Vladimir Maiakòvskii i Bulat Okudjava. El seu cicle de programes de la literatura russa “Classe a portes obertes”, que encara és a YouTube, enamora. No conec ningú que sàpiga parlar de les lectures obligatòries del batxillerat amb tanta delícia i coneixement. Les seves gravacions antigues de la televisió pública de Rússia m’han fet rellegir i reviure uns quants poemes de Nekràssov, relats de Txèkhov. A més, en aquells temps feliços d’amistat entre els pobles, el magnífic novel·lista Ivan Serguèievitx Turguènev hi sortia també en el seu vessant d’un gran entusiasta i traductor de la literatura ucraïnesa del segle XIX. 

Avui la tele estatal no té lloc per a opinió dissident. Bykov, crivellat pels temps en què vivim, però alhora entusiasmat pel sorgiment de la consciència nacional ucraïnesa, està escrivint la biografia de Zelenski. Quant a mi, no m’entusiasma res, tan sols anhelo la pau. Àngels del cel, aliens de l’espai, Algú, Mare Natura, Santa Bondat, doneu-nos la pau. El vint-i-dos del dos del vint-i-dos, la fatídica xifra, va marcar un abans i un després en la meva comprensió del món.  

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte