Don Quijote i el molí de vent d’Andorra

Els molins de vent ens transporten a la celebèrrima batalla que l’immortal personatge de Cervantes va lliurar contra uns gegants que no eren sinó molins. I des de principis del segle XVII l’expressió lluitar contra molins de vent ha significat lluitar contra enemics imaginaris, la defensa d’una idea o una actitud de vida més enllà de la raó i el sentit comú.
Quatre-cents disset anys després de la publicació d’aquesta gran obra literària, un quixot continua sent un home que, com l’heroi cervantí, anteposa els seus ideals a conveniència i obra de forma desinteressada i compromesa en defensa de causes que considera justes.
Al nostre país també n’hem tingut de quixots, Deo gratias. I de molins de vent també! Sí, sí, com ho llegiu. Però només un i no ben bé a Andorra sinó als afores... a Consuegra, a la província de Toledo. Un molí que es diu Clavileño, com el cavall de fusta amb què uns ducs fan una broma a Don Quixot i Sancho Panza.
Però expliquem tota la història. Corria l’any 1964 i com que als andorrans no ens han agradat mai els cotxes, se celebrava la 6a edició del Rally Nacional d’Andorra que, després de descartar Galícia va escollir fer la Ruta de Don Quijote. I tan gran fou la rebuda dels consaburenses quan els andorrans van trepitjar terres toledanes, que va néixer una amistat tan gran que va acabar amb la donació, tres anys després, per part de l’ajuntament de Consuegra, d’un molí de vent, o el que restava d’ell, al Consell General, que a partir de la data se n’hauria del manteniment. Era aleshores alcalde de Consuegra don Pedro Albacete del Pozo, i el nostre síndic, Francesc Escudé, qui fou també nomenat fill adoptiu de Consuegra. L’any 1968 beneïa el molí andorrà el prevere Justo Santamaría González, en presència d’autoritats d’ambdues poblacions, amb la bandera andorrana hissada, coincidint amb el desè Ral·li d’Andorra.
Aquell mateix any el secretari del Sindicat d’Iniciativa, Antoni Forné, feia el pregó a la Fiesta de la Rosa del Azafrán de Consuegra. L’agermanament entre Andorra i la Muy Leal Ciudad, títol amb què la va distingir Carles V, va propiciar que es bategés l’any 1977 el carrer Ciutat de Consuegra a la capital, en presència del síndic Julià Reig, el cònsol, Antoni Puigdellívol, i representants de la ciutat manxega.
L’amistat ha perdurat en el temps i el molí Clavileño continua fent girar les seves aspes, unes aspes que el Quixot veia així: “La aventura va guiando nuestras cosas mejor de lo que acertáramos a desear, porque ves allí, amigo Sancho Panza, donde se descubren treinta, o pocos más, desaforados gigantes, con quien pienso hacer batalla y quitarles a todos las vidas, con cuyos despojos comenzaremos a enriquecer; que ésta es buena guerra, y es gran servicio de Dios quitar tan mala simiente de sobre la faz de la tierra”. Ja ho deia Sir Alfred Hitchcock: “Hi ha una cosa més important que la lògica: és la imaginació”.