Quan una dona fa 50 anys, l’imaginari col·lectiu sovint projecta la idea de pèrdua, de retirada o de silenci. Vivim immersos en una cultura de la imatge en què es premia allò que és ràpid, poc reflexionat i constantment nou. Però cada cop més veus demostren que aquesta etapa vital –anomenada silver age– pot esdevenir un moment de reconeixement, de reinvenció i d’impacte econòmic i social. D’aquí sorgeix també el concepte de la silver economy, economia de plata: una economia que gira al voltant de les persones de més de 50, però que pot ser transformadora si es pensa des d’una mirada inclusiva i centrada en la vida. Hi ha moltes opinions al respecte, però el cert és que genera prou moviment per parlar-ne.

Segons dades de les Nacions Unides, el 2050 hi haurà més de 1.500 milions de persones més grans de 65 anys al món. Aquesta transició demogràfica representa un dels principals reptes del segle XXI, però també una oportunitat per valorar trajectòries llargues de treball, coneixement i contribució. Ara bé, les mateixes Nacions Unides adverteixen que la pobresa en la vellesa “té cara de dona”: menys pensions, més trajectòries laborals fragmentades i menys capacitat d’estalvi i inversió. Aquesta realitat fa urgent repensar el model de desenvolupament econòmic en un moment en què el món es planteja com fer front a l’envelliment de la població de manera digna i sostenible.

Des del 2019, el Silver Economy Forum –amb el suport de l’ONU i l’FMI– ha posat aquest debat al centre de l’agenda global. L’evidència és clara: si s’inverteix en intel·ligència social i reflexiva, aquesta etapa vital pot ser un motor de desenvolupament, innovació i cohesió. Però, per fer-ho, cal deseixir-se del binomi edat-passivitat i de la idea que només és valuós qui pot consumir o produir dins els marcs tradicionals. Això no hauria de ser tan difícil en un món en plena disrupció si es donen els suports necessaris per adaptar-se. Un exemple és fer esforços per posar fi a la bretxa digital generacional, que també impacta majorment les dones.

A Andorra, les dades del Departament d’Estadística del 2024 posen llum sobre la realitat de les dones de més de 50 anys. Una de cada tres dones del país supera aquesta edat, més de 6.800 tenen més de 65 anys. Prop del 84% de les dones andorranes d’entre 55 i 64 anys continuen actives en el mercat laboral. I un 13,5% de les dones de més de 65 anys continuen en el mercat laboral. Manca reflectir quantes continuen treballant fins als 70 o més i quantes treballen en feines invisibles o poc valorades, més enllà del treball no remunerat que en fan totes a totes les edats. 

Aquesta tensió entre el potencial real de les dones de més de 50 anys i el tracte que reben al mercat de treball es diu edatisme. L’edatisme és la discriminació per motiu d’edat i es manifesta quan es pressuposa que les persones grans —i especialment les dones— no són capaces, ni innovadores, ni útils. Quan se les ignora en les entrevistes. Quan no se les promociona. Quan no es té en compte la seva veu. Aquesta mirada redueix el fet de fer-se gran a una etapa de pèrdua, quan en realitat pot ser un moment de contribució i molt alliberador.

Les dones sempre han treballat. Potser no ho han fet des d’un despatx, però han sostingut famílies, negocis familiars, comunitats i xarxes de cures. Però aquesta etapa vital també pot ser una oportunitat per impulsar projectes propis, recuperar espais de decisió i reinventar-se laboralment, encara que les circumstàncies sovint no acompanyen. És moment de valorar l’experiència i la contribució de totes les dones i construir conjuntament entorns que no penalitzin l’envelliment sinó que el celebrin com a font de valor.

L’economia de plata no ha de ser només una tendència de mercat. Pot ser una oportunitat per transformar les nostres societats i fer-les millors. Les dones de més de 50 poden no només participar-hi, sinó liderar aquest canvi amb veu pròpia, amb experiència, amb resiliència i amb força.