Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Rosa Gili

Rosa Gili

Consellera general del partit Socialdemòcrata

 

 

Donem-li opcions al coprincipat




Primer de tot començaré amb una petita prèvia que considero necessària perquè a vegades oblidem què hi ha al darrere d’una paraula. I darrere de la paraula avortament hi ha moltes coses. Significa patiment físic, psíquic i emocional, dolor, càrrec de consciència, assumir una decisió que marca una dona de per vida (què hauria passat si no ho hagués fet, com seria ara aquell infant, aquell adult...). Significa un acte evidentment irreversible i, en molts casos, traumàtic.
A vegades sembla que alguns pensin que l’avortament per a una dona representi un acte anecdòtic i sense importància que s’efectua de manera lleugera i com a mitjà de contracepció. M’atreveixo a afirmar que CAP dona afronta un avortament de manera fàcil i anodina.
Sempre, sempre, una interrupció voluntària d’embaràs ha de ser un acte de darrer recurs i s’han de potenciar, evidentment, totes les eines possibles d’informació, de prevenció i de contracepció per no arribar a aquest extrem. Aquestes reflexions són vàlides per l’avortament de manera global, practicat a demanda, en casos en què la dona o la parella consideren que no és el moment apropiat per portar un fill al món i això per causes personals, econòmiques o les que siguin.
No m’he referit encara als casos de la necessitat de recórrer a un avortament en els tres supòsits bàsics: perill per a la vida de la mare, violació o malformació del fetus. No em vull ni imaginar el patiment acumulat en aquestes situacions. Una noia adolescent violada i embarassada que ha de conviure ja amb tants mals tràngols i que a més, al nostre país, portarà la càrrega institucional d’haver comès un greu delicte (encara que li practiquin fora d’Andorra). Una dona que pot morir per la seva situació de gestant. Una dona o una família que no es veu amb cor d’assumir la continuació de la gestació d’un fetus amb malformacions. Una dona o una família que no es veu amb força de tirar endavant amb un fill amb problemes.
En aquests casos, malauradament, a Andorra les persones que s’hi trobin no en podran parlar de manera natural perquè és un tema tabú, perquè fa por i incomoda i perquè ni els professionals mèdics i sanitaris estan emparats per ajudar-les. Sí, Barcelona i Tolosa no estan excessivament lluny. Però quan estàs passant un mal tràngol, ningú et pot acompanyar o bé no tens recursos econòmics és un problema al qual Andorra no pot girar l’esquena.
Aquesta tardor ha començat calenta amb el tema de la despenalització de l’avortament a sobre de la taula. De fet, ho han posat d’actualitat representants de les institucions andorranes en els seus darrers discursos: el síndic i el copríncep episcopal en el dia de Meritxell, així com Toni Martí en el seu discurs del debat d‘orientació política. Sorprèn que estiguem parlant d’això arran de la crema d’una fotografia del nostre copríncep, acte que, sent segur políticament incorrecte (com diu l’expressió), té el valor que cadascú li vol donar.
Al PS, el que ens preocupa realment i considerem gravíssim és el no anivellament de drets humans entre homes i dones al nostre país. No pot ser que els drets bàsics i fonamentals de les dones, a disposar del seu cos, vinguin condicionats per polítiques neoconservadores, d’extrema dreta, de creences religioses, de falta de cintura política o bé d’interessos electorals, que també hi són encara que ningú els vulgui admetre. I això fins i tot en casos de violació, de malformació del fetus o bé de perill per a la vida de la mare. El darrer supòsit fins i tot clarament inconstitucional, al meu parer, ja que la Constitució, en el seu article 8 reconeix el dret a la vida. 
En aquest estadi, penso que uns governants respectuosos dels drets de la meitat de la seva població haurien de treballar seriosament en una sortida alternativa pel copríncep episcopal (que no vull dir eliminació del coprincipat) al problema que tenim sobre la taula.
Ara caldria pensar en una estratègia intel·ligent que li permetés conservar les seves línies vermelles (més enllà de no firmar un potencial projecte o proposició de llei que sembla que no és suficient) en la mateixa idea del que es va fer a Bèlgica l’any 1990 en què el monarca va renunciar al tron durant 36 hores, el temps necessari per votar la llei sense que el màxim mandatari hi pogués tenir cap tipus de responsabilitat.
És el moment de buscar alternativa a l’estratègia de la por i de l’amenaça permanent, al sacrifici de drets fonamentals de les dones en el que volem que sigui una societat avançada, i busquem la normalització legislativa d’un país del segle XXI. Si no ho fem, aviat el debat pot arribar a ser un altre: voler o no voler la subsistència d’un model institucional (paternalista en aquest cas) que ens imposa sacrificis anacrònics.
 Al PS no ens hem plantejat oficialment renunciar al coprincipat malgrat que alguns ho vulguin posar en boca nostra. Però algun dia aquest debat pot sorgir, i més quan se’ns està demanant de triar entre el copríncep de la mitra o els drets fonamentals de les dones andorranes. 
En relació als drets de els dones, els joves ho tenen clar, i molts no tan joves, també. Per això, el debat és cada cop més viu.
 Un debat que fins ara no era al carrer pot sorgir si persistexen les postures enrocades. Avortament... o coprincipat?
Per això, estic convençuda que hem d’apel·lar a la cintura política de tots! 
Arriba un moment en què certes estratègies es poden girar en contra de qui les instiga. Algunes institucions es poden veure abocades a la vora del precipici sense que ningú els hi hagi demanat o acompanyat i la marxa enrere moltes vegades es fa impossible o molt difícil.
De fet, aquest debat de societat no es callarà fins que no solucionem el nostre anacronisme. Es podrà parar potser un temps més, però anirà sortint de manera regular fins que no ho afrontem. Perquè una societat avançada ho té clar, perquè les noves generacions ho tenen clar, els organismes internacionals ens ho recorden cada cop que en tenen l’ocasió, i perquè els drets de les dones andorranes són irrenunciables!

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

Aquest és el contestador de la PADRINAK en un parell d'hores.Si us plau TROL PRO VIDA ,CONSPIRANOIC.Deixa el teu missatge ple d'arguments que després amb molt de carinyo et llegiré i si s'escau et contestaré.PIBB PIBBB PIBBB

La solució ja la vam aplicar el 1995, el 2005 i el 2014, amb el divorci, les parelles de fet i les unions homosexuals.

Només cal la firma d'un copríncep per promulgar una llei.

https://twitter.com/SomMajoria/status/1045602856689119232

Per fi. Parlem de dones amb les dones, aquest és el debat que a mi m'interessa de veritat. Vull valorar-ne de veritat les sensibilitats de cadascú per què sap?, és un tema que toca de veritat. El que a mi respecta fa particularment estrany és que estem en la pantalla de les lleis misògines i m'agradaria passar pàgina. Sincerament . Parlem de dones amb les dones i per les dones.

És MENTIDA que sigui perseguible si es fa fóra d’Andorra. El principi de doble incriminació OBLIGA a que el fet sigui delicte a on s’efectua l’avortament també per tant que pugui ser preseguit el “greu delicte” (delicte menor a Andorra). L’esquerra i la seva manipulació contínua.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte