Dones pioneres

El mes de març ens porta una data com és el dia de la dona treballadora. No vull caure en cap clixé, però la dona ha jugat un paper cabdal en la societat andorrana i de ben jove ja treballava en les tasques de la casa i després les continuava, en crear una nova llar.

Pel que fa a l’hoteleria, i ens endinsem en la seva història des del segle XVI al XX, que podeu trobar més en detall en el meu llibre Els pioners de l’hoteleria andorrana, els marits arrendaven l’hostal comunal, però qui portava la feina feixuga de la fonda era l’esposa. Sobre ella requeia l’esforç de crear la reputació de l’establiment, de gestionar-ho mentre el marit treballava fora de casa fent de traginer, ramader o agricultor. En els arrendaments comunals només trobem noms de dona quan esdevenen viudes, com la laurediana Astafania Serdania, el 1650, les canillenques Foresta i la Garrona el 1599, les massanenques Simona Rutllan, el 1652, la viuda Gilauma, el 1673, i la viuda Victoria Segalas, el 1674, la Maria Tor de Llorts, el 1839, i tantes altes dones que fan part d’aquesta història. Dones sacrificades, però fortes, que portaven el negoci amb les filles o amb l’ajuda d’alguna noia del poble. No hem de perdre de vista que fins al segle XX no hi haurà una puixança del turisme i que l’estacionalitat estava molt marcada, i era l’estiu l’estació escollida per visitar les Valls abans del desenvolupament de l’esquí.

Tenim dones com la Maria Palacin d’Escaldes que, de ben joveneta, ja treballava servint i acompanyant els clients de l’Hotel Paulet a fer excursions per la muntanya i, més endavant, l’any 1931, va arrendar l’Hotel Pla. Havia estudiat a l’escola francesa, cosa que li permetia comunicar amb la clientela francesa i anglesa. Dones com l’Anna Brugat de l’Hotel Cimes del Pas de la Casa, que anava a buscar l’aigua al riu enmig de tous de neu i que rentava la roba a l’hotel posant els peus a sobre d’uns totxos escalfats per no congelar-se. Testimonis punyents d’unes hoteleres que ens fan admirar-les i respectar-les.

No serà fins a la dècada dels anys cinquanta/seixanta del segle XX que els hotelers començaran a tenir empleats i s’anirà perdent aquest caràcter familiar exclusiu. Tot i així, les dones sempre estan al capdavant del negoci i són l’artífex de la bona cuina i de les menges que la modernitat ha fet perdre en detriment del menjar ràpid. Unes dones que es mereixen avui un reconeixement per haver sigut la cara amable que es trobava el viatger, que arribava sovint afamat i amb fred.

Però no només s’ha de retre homenatge a les dones hoteleres, sinó també a totes les que han lluitat perquè tinguem un país i una vida millor. Us recomano la lectura del magnífic llibre Dones d’Andorra, escrit per Montserrat Ronchera Santacreu i Adelaida Garcia Puy, que il·lustra abastament com era la vida quotidiana de la dona andorrana d’antany, una vida amb moltes mancances i una duresa que les autores han descrit amb una gran sensibilitat.