Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

Dones que no volen ser mares




Són una plaga. Més devastadora que la bíblica dels mosquits i mosques que amb tanta persistència destorben les migdiades estiuenques. I no són una llegenda urbana amb què algunes dames de la Hight Society intimiden les petites hereves quan no seuen a taula amb el refinament degut. Jo en conec una dotzena llarga i quan es distreuen, m’abalanço sobre elles —com qui s’ensopega amb la branca d’un arbre inexistent— per assegurar-me que són sòlides i corpòries.

He quedat dissabte que ve amb una d’aquestes dones que no volen ser mares. En principi no tinc intenció de tractar el “tema”. Tot i que tinc dubtes raonables com per no fer-ho. Perquè em consta que realitza el seu check-in ginecològic periòdic amb bons resultats, té un estat de salut acceptable (ningú a aquestes alçades demana l’excel·lència), és fèrtil, ovula i contempla amb pulcritud el manteniment dels seus atributs íntims i femenins. Hauria d’aclarir, potser, que tot això ho he deduït de l’informe del seu metge, que he llegit d’amagatotis quan em va demanar que li vigilés la bossa.

Però no vol tenir fills. I faig com que no ho entenc.

Amb tots els ajuts administratius que tenim les mares d’un nou benvingut, la permissivitat laboral que se’ns facilita per allargar la baixa i quadrar-la amb la lactància materna, la varietat d’opcions de conciliació horària que se’ns presenta, i les inacabables possibilitats de promoció professional que ens esperen tan bon punt els nens estiguin encarats. Vaja, que si l’escenari descrit fos el d’un joc de rol, diria que els punts de prestigi i notorietat s’incrementen exponencialment quan una dona esdevé mare. I tot això sense mencionar els aspectes purament emocionals de passar nits acaronant un bebè que no vol dormir.

Els anglesos, que en això són uns mestres, han trobat la suma lògica de dues paraules per definir aquestes dones: childfree. Llegeixo sobre el tema, perquè a les meves amigues me les estimo molt tot i aquesta mania seva tan insolidària. S’hi parla, amb més o menys carga eufemística, d’una sèrie de patologies relacionades. Com la síndrome de la dona exhausta, d’un instint maternal que no desperta, una decisió d’escollir lliurement un model de vida i la revolucionària sospita que es pot ser feliç sense tenir fills.

Però per desgràcia rere tots aquests plantejaments sura l’ombra d’una estigmatització. Una autora que ha analitzat el tema explica que l’únic desavantatge de no tenir fills és que la gent no para de preguntar per què no es volen tenir amb una certa hostilitat. I aquí és on em planto. Perquè m’estimo molt les meves childfree amigues i elles (només elles) han escollit ser el que volen ser. I qui soc jo per ensopegar-me amb elles i regirar-los la bossa? Jo que he patit durant anys el mateix assetjament (en una altra ocasió abordaré el tema de la maternitat tardana de fills únics) com si no es pogués aspirar a res més a la vida que ser mares.

El cap de setmana aniré a casa de la meva amiga. Sé que haurà llegit aquest article i que per tant dinaré arròs ben passat.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Doncs a mi em van acomiadar quan es va acabar la baixa maternal...i no treballava malament perquè em van augmentar el sou i tot...això a altres països es il·legal
No em queda clar si tot el que dius es irònic o de debò penses així...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte