Fa un parell de nits que no acabo de dormir bé. Millor dit, un parell de matinades. Tornar a la feina després de 15 dies de vacances podria ser-ne una justificació, o aquesta calor insuportable que no ens acabem de treure de sobre, però el cert és que després d’uns dies fora del Principat m’he adonat que més enllà dels maldecaps laborals i el clima, allò que no em deixa descansar del tot bé és el soroll. Visc al centre de la capital i alguna pega ha de tenir el que per altra banda són avantatges de proximitat. Vaig a dormir amb la finestra oberta i sempre hi ha algun cotxe o moto que roncant a tot drap em sobresalta. I a primeríssima hora del matí, molt abans que soni el despertador, m’acabo aixecant a tancar la finestra tot i la calor perquè quan no és el motor d’un cotxe és una màquina de neteja del Comú o les excavadores de l’obra del costat de casa que m’impedeixen gaudir de les últimes hores de descans. Vivim en constant soroll. A estones sembla que no ens n’adonem, però després de 15 dies en indrets on tot i tenir la finestra oberta tot el que senties era silenci o com a molt algun ocell matiner, tinc la sensació que aquesta fressa constant que ens acompanya em molesta més del normal. Potser serà qüestió de tornar-m’hi a acostumar, però també és trist que no siguem capaços de poder conviure en ambients més saludables acústicament parlant. És evident que quan vius al centre d’una ciutat és molt difícil aconseguir el silenci absolut, però de ben segur que si intentem fer ciutats més amables amb les persones, la qüestió del soroll també és un element a tenir en compte.
