Dos bufons

Voldria que l’article que estàs començant a llegir (perdona que no em disculpi pel tuteig), lector, cridi l’atenció pel títol i l’inici, que no fos com una mosca vironera que emprenya abans de sucumbir a l’ús bèl·lic d’un art marcial coreà, una fuetada de pala reticular provinent de la Xina maoista o una ruixada de flit taiwanès destructor de la capa d’ozó.

I és que avui et recomano una col·lecció de col·laboracions aparegudes en aquesta mateixa secció ressonant (El Gong) que s’ho val. Són divertiments seriosos, estels que van brillar fugaçment entre el 2016 i el 2019 (hi ha dos meteorits caiguts posteriorment) i que ara es poden obtenir i guardar per sempre, enquadernats en format butxaca petita, al mòdic preu de 50 cèntims per sòlid sideral. Es tracta del volum Perdoneu les disculpes, editat pel segell heroic Anem Editors, prologat pel crític excels Pere Ballart i perpetrat per dos bufons moderns: Txema Díaz-Torrent i Bru Noya.

El llibre aplega una selecció de columnes en què els autors es van alternant (això, igual que l’autoria concreta de cada una, ho sabem al final) en les seves particulars visions d’un univers paral·lel que replica la hipotètica realitat. L’aplec, dividit en blocs temàtics (tanmateix, les criatures textuals semblen mitjons inclassificables passant de rentadores a la dimensió desconeguda) de títols tan prometedors com ara Territori Georgie Dann i Desitjo que (quan l’hagis canviat) t’agradi, és una tria de textos que, tot i que se n’han descartat d’antològics, no decep les expectatives; per exemple, acompleix la funció catàrtica de l’humor: jo he caigut en braços de Morfeu (el de Matrix) tres nits somrient, llepant un Colajet virtual, comptant Clicks de Famobil i albirant cubs de Rubik resolts.

No ens trobem davant d’exercicis periodístics, sinó de bombes dialèctiques (contenen metralla d’el·lipsis, perífrasis, hipèrboles…) que desvetllen l’ànima subversiva que portem a dins. El to, habitualment desenfadat, disfressa neguits existencials, polítics, onírics… que ens fan oblidar uns minuts (de vegades ens les recorden, augmentades) les males notícies diàries. Temes aparentment banals, qüestions d’actualitat i intemporals, esdeveniments quotidians, anècdotes significatives, misteris domèstics, traumes infantils (cataclismes ficticis, o sigui veritables) ocupen el duet (me’ls imagino vestint tutú i ballant un pas à deux), que ens fa reflexionar amb referències que apunten sense pretensions a transcendències fonamentals i ens fa còmplices de vivències certes, fantasies animades i disseccions iròniques, de vegades sarcàstiques, mordaces, en tot moment lúcides.

Assisteix a la presentació (presumiblement irreverent) de l’artefacte crític, el proper 7 de novembre a l’Auditori Rocafort de Sant Julià de Lòria. I compra’l. I llegeix-lo. I, ja que has arribat fins aquí, et demano, lector, que escupis al casc de cretins tipus Darth Vader.