“Ser o no ser, aquesta és la qüestió.” Aquesta frase de William Shakespeare escrita pels volts del 1600 potser és la més famosa de la història de la literatura. Quan un mira enrere en la història té la sensació que les inquietuds i els problemes eren com a més existencials, o almenys a mi m’ho sembla. Avui, aquest ser o no ser es podria extrapolar a una cosa bastant més banal, no perquè no tingui importància, sinó perquè és una cosa molt fàcil de resoldre: vacunar-se o no vacunar-se. I per què crec que és fàcil de resoldre? Perquè si no estiguéssim immersos en aquesta voràgine ridícula –diria idiota, però ara la qüestió és no ofendre ningú– de suposar que tot és una conspiració maçònica, ningú es plantejaria la possibilitat de no posar-se aquesta beneïda vacuna. Això sí, tots ens queixem que l’economia no aguantarà gaire més però molts es neguen a acceptar que l’única aparent solució perquè la normalitat torni és la vacuna.
Ara bé, no oblidem que vivim en un món on tot s’ha de qüestionar, encara que no tinguem ni idea del que diem. I alcem la veu i les banderes en nom de l’últim meme que vam veure a internet. Perquè ara, resulta que el nou motiu de queixa és que potser es crearà una llibreta de vacunació contra la Covid, fet que resulta que atempta contra els nostres drets... De debò? Una cosa tan bàsica i que segurament ja existeix des de l’endemà que van inventar les vacunes i que tots vam tenir independentment de quin país hàgim nascut. Però no, ara no... ara qualsevol cosa que soni a seguir el ramat ja és maleïda i titllada de conspiració. La veritat és que no entenc ni per què em sorprèn, hi ha gent que decideix no vacunar els seus fills perquè a Facebook diuen que les vacunes provoquen autisme. 
Llàstima que tota aquesta gent s’oblida que ells sí que estan vacunats perquè gràcies a Déu els seus pares tenien dos dits de front i, en general, deixen fora de l’equació que el fet que visquem fins als 80 i escaig de mitjana ho devem a la medicina. Perquè dic jo, que per la dieta mediterrània no serà. De totes maneres, sol ser la mateixa gent que creu, en ple segle XXI, que la terra és plana, que ens ruixen amb avions des del cel i que prendre llet crua de vaca fa bé, així que per què molestar-se.
Suposo que el millor és asseure’s, acomodar-se i gaudir del pròxim capítol del serial Jo ho faria millor que qualsevol dels ineptes que ens governen. Ah, això sí, sense deixar de costat que molta d’aquesta gent –en conec més d’un– a l’hora de la veritat  prefereixen quedar-se al sofà de casa el dia de les eleccions perquè “jo expresso el meu descontentament no anant a votar”. És clar, aquesta és la millor manera de tenir quatre anys per queixar-se sense necessitat d’acceptar la part de responsabilitat que els pertoca. I així estem...