Dos males peces al taler

En l’esdevenir, podem fer càbales i interrogar-nos críticament o complaure’ns de tot allò que algun personatge, més o menys assenyat, pugui dir, predir o asseverar. Podem mostrar-nos il·lusos o detractors, segons la nostra apatia congènita o l’anàlisi objectiva mitjançant el nostre raciocini. A Andorra la Vella ja comencem a acostumar-nos a proclames i anuncis eixelebrats, incomprensibles; de pura propaganda. Ja estem fastiguejats o apàtics davant les moltes i diverses propostes verbalitzades per la Governadora Major del Regne, que han periclitat i no arriben mai a bon port. N’hi ha hagut de totes mides i colors. 

Tenim dues qüestions –o problemes– candents: en l’immediat, la reconstrucció del Centre Esportiu dels Serradells; i a llarg termini, la instal·lació d’un pretès telefèric que hauria de connectar el centre vila al pic de Carroi.

Del primer assumpte que ens ocupa, en vam saber una miqueta més en el darrer Consell de Comú extraordinari. La cònsola, apressada i gairebé cofoia, va exposar que les tres companyies asseguradores pròpies abonarien 4,2 milions; lluny, molt lluny dels 6 milions previstos de despesa per agençar tot el que el foc va destrossar. Davant  els múltiples i quantiosos desperfectes ocasionats, ens sembla que s’han quedat curts en l’avaluació i ens inclinem a creure que no baixarà dels 7 milions.

L’edifici va quedar esbalandrat i destrossat, ferit de mort. Aquell incendi va ser una monstruositat, un esgarrifós desastre mai previsible si no fos per alguna temeritat en la tria del material escollit per recobrir la façana.

Les asseguradores només assumeixen el pagament del 70% de la xifra prevista per a la reconstrucció. Després, els caldrà pledejar per rescabalar-se de bona part de la quantitat concedida. Ens preguntem: hi ha alguna clàusula, en el document establert entre les companyies i el Comú, que precisi, prevegi o estipuli el retorn d’una part dels diners rebuts a l’avança, en cas que les demandes interposades no prosperin adequadament? La cònsola pretén fer-nos creure que l’adjudicatària de les obres es farà càrrec dels 1,2 milions que manquen. Somia truites! Sabem de bona font que no hi està pas disposada, i ella també ho sap. Els ciutadans encara no sabem qui és el responsable de catàstrofe; segur que no ho és pas l’Esperit Sant.

Independentment d’aquesta eventualitat, d’allò que podem estar segurs és que ens tocarà desemborsar un mínim de 2,5 milions per deixar l’edifici en bones condicions, i afegiu-hi el que ens costarà dos estius de jocs d’aigua, amb piscinetes a l’Estadi Comunal, a més de la gran pèrdua, durant un parell d’anys i més, d’abonats al Centre i altres perjudicis afegits. Una factura extraordinària total d’uns 3 milions d’euros que haurem de pagar tots nosaltres. C’est pas du pipeau! 

La insistència i reiteració –tot just encetat el segon mandat– de la posada en marxa del projecte estrella de la cònsola, el ja famós telefèric de Carroi, pot voler amagar alguna altra cosa, en forma d’estirabot, que pot sorprendre’ns encara més. Temps al temps, perquè la imaginació de la Governadora no té límits.

Recordo l’any 2005. El cònsol Xavier Mora va rebre a Casa Comuna representants de l’empresa Doppelmayr. Venien a presentar el projecte d’un telefèric. Van deixar ben palès que la companyia no hi invertiria ni un cèntim; es limitaria a subministrar el material i en faria el muntatge i la instal·lació.

Durant el segon mandat de la cònsol Rosa Ferrer, van tornar a insistir en el mateix tema. Llavors, era evident que el Comú no podia comprometre’s ni tampoc assumir la construcció d’aquell giny. No obstant això, la cònsol va mantenir una trobada amb David Baró, cònsol major de la Massana, i van consensuar la signatura d’un document. 

Es palesava la voluntat i conveniència que els dos comuns actuessin conjuntament, si algun dia es plantejava l’eventual possibilitat d’obrar en aquesta direcció. Era ben evident que els mandataris no concebien que el Comú d’Andorra la Vella pogués procedir amb unilateralitat en l’assumpte. El telefèric hauria d’afavorir les dues parts i no era concebible que la infraestructura es limités únicament a l’accés restringit a Carroi, perquè no seria rendible ni presentaria cap atracció, si no es connectava fins al camp de neu de Pal. En aquesta línia, la nova cònsol de la Massana ja s’ha pronunciat i no ha manifestat cap mena d’interès per la proposta.

A partir d’ara, entre el foc i les brases, enfront de les moltes demostracions d’oposició, caldrà veure i estar amatents a les argumentacions de la Governadora, que poden arribar a ser pintoresques i, inclús, extemporànies. Allí les ha perdut i allí les vol trobar!