A Andorra, el càncer continua sent una de les malalties amb més rellevància en salut pública, ja que és una de les principals causes de morbimortalitat. Segons les dades que tenim, el nombre de càncers diagnosticats entre els anys 2020 i 2022 van ser de 1.287. La incidència de casos de càncer a Andorra, comparativament amb dades de l’OMS segons les diferents regions del planeta, es troba entre les més elevades del món, només per sota de la d’Austràlia i Nova Zelanda i clarament per sobre de les xifres d’incidència d’Europa occidental i Europa del sud i fins i tot de Nord-amèrica. Tot i comptar amb el biaix que les diferències de qualitat dels registres i dels possibles biaixos del denominador poblacional, sembla evident que es tracta d’una incidència elevada. L’Agència Internacional de Recerca del Càncer estima que el nombre de casos nous augmentarà en les dues properes dècades a 28 milions de casos nous l’any el 2040. 

És cert que les millores en la investigació, en el diagnòstic precoç i en els tractaments disponibles permeten millorar la supervivència de les persones que pateixen càncer en pràcticament tots els tumors. Aquestes millores associades a l’augment de la longevitat de la població han incrementat el nombre de supervivents de càncer en les darreres dècades a Europa. A Andorra encara no coneixem el percentatge d’homes i dones que sobreviuen. Suposem que ben aviat comptarem amb els indicadors de supervivència en el recentment publicat Registre de tumors dels pacients diagnosticats. 

Europa va engegar el 2021 el Pla europeu de lluita contra el càncer, que  constitueix un compromís  polític de primer ordre en la lluita contra el càncer i té, entre els seus objectius, ocupar-se de totes les etapes de la malaltia, inclosa l’atenció al llarg del temps de les persones supervivents. Voldria creure que al nostre país es va actualitzant l’estratègia per a la prevenció, la detecció precoç, el tractament, el suport i la rehabilitació de la patologia oncològica, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’atenció sanitària que reben les persones malaltes de càncer i les seves famílies. Un pla que entre altres qüestions incorpora l’avaluació de les necessitats dels pacients que han sobreviscut al càncer. 

En aquest context, el Parlament Europeu va incloure el dret a l’oblit oncològic en una resolució del 16 de febrer de 2022 en la qual marcava com a límit l’any 2025 perquè els països l’incorporessin en la seva legislació. L’objectiu és garantir el dret a l’oblit oncològic a tots els pacients europeus deu anys després del final del tractament i, com a molt tard, cinc anys després per als pacients el diagnòstic dels quals s’hagi fet abans dels divuit anys. Entre altres mesures, demana l’adopció d’una directiva contra la discriminació, així com l’aplicació justa i igualitària sobre serveis financers, els crèdits al consum, sense cap discriminació contra els pacients i els supervivents de càncer. Així mateix, recull que “les asseguradores i els bancs no han de tenir en compte l’historial mèdic de les persones afectades pel càncer i demana que les legislacions nacionals garanteixin que els supervivents de càncer no siguin discriminats en comparació amb altres consumidors. Aquesta discriminació en el cas dels joves és encara més flagrant perquè el càncer és considerat una malaltia rara a aquesta edat i ser supervivent de càncer infantil comporta un estigma que sovint els acompanya tota la vida.

Estem satisfets que el Govern, per sorpresa i just després d’una pregunta formulada per mi mateixa, s’hagi compromès a elaborar un text que reguli el dret a l’oblit oncològic. Una proposta que sembla feta per compensar i mitigar les males notícies sobre la carpetada definitiva a la unitat de radioteràpia, però que per a nosaltres és inajornable que s’inclogui, en el termini més breu possible, en el nostre ordenament jurídic.