Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Lluís Ayala

Joan-Lluís Ayala

Historiador

 

 

Drets d’autor




L’1 d’octubre es va dur a terme una xerrada a La Llacuna organitzada per l’associació cultural La Xarranca sobre drets d’autor. Els juristes especialitzats en aquesta temàtica van enfocar-la principalment sobre els drets relacionats amb la propietat intel·lectual de les creacions artístiques, tot i que podria ser extensible a d’altres vessants. D’aquesta manera es va fer una aproximació a la jurisdicció andorrana, comparatives amb la dels estats veïns i el cabal normatiu europeu que podria ser integrat al país segons el possible acord amb la UE. Una interessant exposició atès que comporta elements d’incidència sobre aspectes quotidians molt sovint ignorats i que transcendeixen a l’esfera social.
D’entrada, cal tenir present que darrere d’una obra gràfica, literària o musical hi ha una autoria on a banda dels aspectes legals cal posar valors com ara l’ètica i el respecte pel treball aliè. Aquesta creació intel·lectual, malgrat que a voltes no es pondera de manera tangible, pot emprar-se i difondre amb la rapidesa amb què es poden transferir a través dels mitjans digitals. En aquest sentit s’hi suma una percepció social on es relativitzen certs hàbits sense tenir presents els aspectes normatius.
Per aquesta raó s’entén que es busquin maneres de defensar aquests drets i d’aquesta manera diversos col·lectius afectats van propiciar la creació de la Societat de Gestió de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv), que té com a finalitat principal la gestió dels drets patrimonials d’autor i la protecció de llurs drets. Emprar imatges o textos sense autorització de reproducció o bé no fer les citacions escaients són pràctiques que segurament en la major part dels casos són dutes a terme des del desconeixement, però cal tenir-ne presents les possibles repercussions. Per exemple, l’ús d’imatges en espais públics en què es fotografien obres o escultures que poden estar subjectes a drets d’autor segons les normatives dels diferents països. En general, no es poden utilitzar lliurement per a  finalitats comercials i fins i tot la reproducció a través de xarxes socials tècnicament possibilitaria un requeriment segons les legislacions dels països. En el cas d’Andorra, se’n va posar com a exemple l’obra de la Rotonda Noblesse du temps, tot i que resultaria absurd i inviable requerir als milers de turistes que s’hi fotografien. Una altra cosa n’és l’ús comercial, que està més controlat. A nivell internacional es va posar com a exemple un col·lectiu de fotògrafs alemanys que tenen un sistema per detectar si en qualsevol lloc del món s’empren fotografies sense consentiment i engeguen a través d’un advocat la maquinària per fer el requeriment, fet comprovat a Andorra. A banda dels drets patrimonials s’hi deriven els drets morals: l’adquisició d’una obra no significa que en puguem fer el que vulguem, ni modificar-la. Una de les particulars que van esmentar els juristes és que a Andorra es poden renunciar a aquests drets. Com a mostra dels drets morals es va exposar el litigi amb les famoses estructures de l’avinguda Meritxell de l’arquitecta Benedetta Tagliabue.
En tot cas, si ho enfoquem des de les casuístiques internes que es poden produir en una comunitat petita com la nostra esdevé el dilema com convergir els drets i el sentit comú. En aquest sentit penso que malgrat que és legítim defensar la propietat intel·lectual com una propietat privada més, i malgrat que no devem naturalitzar fets consumats, no exclou que moltes situacions es poden resoldre simplement amb una comunicació, fluida i de proximitat. Ens hem de conscienciar del valor de l’autoria, de la legitimitat i el respecte vers aquest tipus de drets perquè sempre és millor assumir-ho des de la convicció que des de l’obligació.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte