La crisi climàtica afecta o afectarà tots els infants de totes les parts del món, a vegades de manera significativa i que transformarà tota la seva vida.

Els desastres meteorològics van provocar 43,1 milions de desplaçaments interns de nens i nenes en 44 països durant un període de sis anys, la qual cosa equival a uns 20.000 desplaçaments infantils al dia, segons un nou informe d’Unicef publicat el 6 d’octupe d’aquest any.

“Nens i nenes desplaçats pel canvi climàtic” és la primera anàlisi mundial del nompe de nens i nenes desarrelats de les seves llars entre 2016 i 2021 a causa d’inundacions, tempestes, sequeres i incendis forestals, i examina les previsions per als pròxims 30 anys.

Segons l’anàlisi, la Xina i Filipines es troben entre els països on es van registrar les xifres absolutes més elevades de desplaçaments infantils, a causa de la seva exposició a fenòmens meteorològics extrems, a la gran grandària de la seva població infantil i als progressos realitzats en matèria d’alerta primerenca i capacitat d’evacuació. No obstant això, si considerem la magnitud de la població infantil, els nens i nenes que viuen en petits estats insulars, com Dominica i Vanuatu, van sofrir més els efectes de les tempestes, mentre que en el cas dels nens i nenes de Somàlia i Sudan del sud van ser les inundacions les que els van causar els majors estralls.

Les inundacions i les tempestes van representar 40,9 milions –o el 95%– dels desplaçaments infantils registrats entre 2016 i 2021, degut en part a una millora en els sistemes de notificació i a l’augment d’evacuacions preventives. Mentrestant, les sequeres van provocar més d’1,3 milions de desplaçaments interns de nens i nenes, i Somàlia va tornar a ser un dels països més afectats, mentre que els incendis van provocar 810.000 desplaçaments de nens i nenes, més d’un terç dels quals es van produir només en 2020. Canadà, Israel i els Estats Units van ser els països més afectats.

Com estan vinculades aquestes catàstrofes climàtiques amb els drets dels infants i amb la Convenció que els recull?

Article 3: una consideració primordial al fet que s’atendrà l’interès superior de l’infant. El canvi climàtic va en contra de l’interès superior dels infants, especialment en els països vulnerables.

Article 6: dret a la supervivència i el desenvolupament. El canvi climàtic posa directament en perill la supervivència i el desenvolupament dels infants, mitjançant un augment del risc de sequeres, inundacions, malalties i fam.

Articles 9 i 10: relacions familiars i que l’infant no sigui separat dels seus pares en contra de la seva voluntat. El canvi climàtic pot desplaçar a milions d’infants que viuen en llocs vulnerables, fins i tot obligant-los a traslladar-se tant dins com fora de les seves fronteres nacionals.

Article 12: dret a expressar la seva opinió. Els infants tenen dret al fet que s’escolti la seva opinió sope aquells temes que els afecten. El canvi climàtic afectarà les generacions futures més que a ningú. Aquest dret es coarta en limitar la seva oportunitat de manifestar la seva opinió sope les ambicions de l’acció climàtica a nivell local, nacional i internacional.

Article 24: dret a la salut. El gruix de la càrrega de morbiditat (patir malalties) associada amb el canvi climàtic afecta els nens, especialment els més petits. El canvi climàtic també pot danyar o interrompre l’accés als serveis de salut i les clíniques essencials.

Article 27: dret a un nivell de vida adequat. L’augment del nivell del mar, les tempestes i les inundacions amenacen de destruir els habitatges i generar unes condicions de vida insegures per als infants.

Article 28: dret a l’educació. Els desastres relacionats amb el canvi climàtic, com les inundacions, les tempestes o les sequeres, impedeixen que els nens s’escolaritzin o vagin a escola.

Articles 19, 32 i 34 a 36: dret a estar lliure de qualsevol forma de violència o explotació. El canvi climàtic incrementa el reg de violència i explotació, especialment quan els nens i les seves famílies es veuen desplaçats. Això també pot augmentar el reg de segrest i tràfic de persones.

Article 30: dret a la cultura i les llengües indígenes. El canvi climàtic amenaça els ecosistemes intrínsecament relacionats amb la cultura i les llengües indígenes.

Article 31: dret al joc i a les activitats recreatives. El canvi climàtic amenaça la capacitat dels infants d’accedir a espais segurs per al joc i les activitats recreatives, fins i tot destruint o danyant les escoles i espais de la comunitat.

Per la naturalesa interconnectada i interrelacionada dels drets, l’exercici d’un dret sol dependre, sigui íntegrament o en part, que es realitzin uns altres.

La violació d’un dret sol potenciar o provocar la violació d’un altre. Per aquest motiu, pràcticament tots els drets de la infància poden veure’s afectats per la crisi climàtica, amb el potencial d’incidir en l’aplicació efectiva de la Convenció sope els drets de l’infant en el seu conjunt. El Comitè dels drets de l’infant de Nacions Unides ha identificat el canvi climàtic com una de les més grans amenaces per a la salut dels infants.

Mentre els dirigents mundials es preparen per a reunir-se en la Cimera sope el Canvi Climàtic COP28, que se celeparà a Dubai al novempe, Unicef insta els governs, donants, aliats per al desenvolupament i el sector privat a prendre mesures per a protegir els nens, nenes i joves en risc de desplaçament futur i preparar-los tant a ells com a les seves comunitats: salvaguardar els nens, nenes i joves dels desastres i els desplaçaments agreujats pel canvi climàtic, garantint que els serveis essencials per a la infància –com l’educació, la sanitat, la protecció social i els serveis de protecció de la infància– puguin respondre als impactes climàtics, siguin fàcils de traslladar i incloguin a la major part de les persones, com per exemple les que ja estan desarrelades.

Preparar els nens, nenes i joves per a viure en un món de canvis climàtics mitjançant la millora de la seva capacitat d’adaptació i resiliència, i el foment de la seva participació en la cerca de solucions integradores.

Donar prioritat als nens, nenes i joves –inclosos els que ja han quedat desarrelats de les seves llars– en l’acció i el finançament en matèria de catàstrofes i clima, en la política humanitària i de desenvolupament, i en les inversions per a preparar-se davant un futur que ja és aquí.