L’ampliació de l’informe del catedràtic de dret constitucional Miguel Ángel Aparicio, que no només assenyala aquells punts dels textos de la reforma competencial que considera que no s’adeqüen a la Carta Magna sinó que fins i tot apunta possibles solucions per fer que aquestes lleis hi encaixin, no ha fet res més que incrementar els dubtes sobre la constitucionalitat d’una reforma, segurament ja mal encarada des de l’inici.
De fet, alguns dels parlamentaris que debatran i votaran demà els projectes de llei de modificació de les lleis de competències i transferències, admeten, això sí, lluny de càmeres i micròfons, que tenen dubtes raonables sobre la constitucionalitat d’alguns punts dels textos. Tot i això, estan disposats a votar-hi favorablement, si aquesta és la posició que acorda el grup, ja que, recorden, els textos són fruit d’un acord entre el Govern i les administracions parroquials i argumentant que, a causa de la complexitat de la matèria, és una reforma que si no es fa ara arribats ja al punt que es troba, ja no es farà.
Respecte al primer dels arguments, i malgrat el que s’ha vist des de gairebé el mateix moment que es va donar l’acord per tancat, que el pacte entre Govern i comuns no és ni de bon tros unànime, caldria veure si el simple fet que dues administracions acordin quelcom permet, si acaba sent el cas òbviament, que el que s’acordi quedi al marge de la legalitat vigent. Quant al fet que si no es fa ara ja no es farà, si tothom, i això sembla que sí que és així, considera que s’ha de tirar endavant potser s’hauria pogut posar l’interès del país per davant del de partit i afrontar la reforma sense les presses amb què s’ha fet.
