Dues idees per salvar la Nit literària

Ara que el que toca és agafar-se-la amb paper de fumar i rondinar perquè el Mundial es juga en un país com Qatar –i rondinen els mateixos que no tenen cap problema a utilitzar un mòbil xinès, a vestir una camisa fabricada ves a saber en quines condicions a l’Índia i a omplir el dipòsit amb benzina que, mira tu, ve del Golf Pèrsic que tanta mania els fa– permetran que divagui una mica sobre un tema que probablement només m’interessi a mi, i que és la Nit literària. Una iniciativa que, ningú no ho dubta, va tenir segurament un sentit resistencialista als anys 70 i 80, però que avui dia, quan tots els municipis catalans (i n’hi ha un miler) convoquen el seu concurset, podria reconvertir-se perfectament en un artefacte més útil per als nostres creadors, per a la nostra literatura i per a la nostra indústria editorial. Com? Ale-hop: si sumem les bosses que reparteixen les nou modalitats de  la Nit ens enfilem fins als 45.000 euros, xifra estratosfèrica per als nostres estàndards. Pensin només que l’ajut literari que el ministeri convoca anualment està dotat amb 7.500 euros. I ara agafin la calculadora i facin números amb les beques que es podrien convocar amb 45.000 euros (o dotar-ne una que li permetés al beneficiari dedicar-s’hi un any full time). O les traduccions al castellà i al francès –per no dir a l’anglès, autèntic sostre de vidre dels nostres autors– que es podrien dotar. Començant per Morts qui us ha mort? Per això caldria un exercici d’humilitat i de generositat per part d’organitzadors i de patrocinadors de la Nit literària. Però és que creguin-me, tal com estan concebuts, els premis avui només interessen a qui els guanya. I sé de què parlo.