Dues maneres de fer un nyap

1. Josep Alsina. No sé si han tingut temps de passar per l’edifici administratiu per contemplar la mostra (!?) que el ministeri li dedica. Quina decepció. Quina enorme decepció. De totes les coses que es volien fer –hi havia en marxa una exposició de veritat, dotze plafons de grans dimensions amb reproduccions de fotografies d’Alsina, que s’havia de plantar a la via pública i que es va quedar al calaix de les bones intencions– o que es podien haver fet sense un excés d’imaginació –una sessió especial del Cineclub, amb una horeta i mitja de pel·lícula en pantalla gran–, s’ha optat per la via fàcil, purament testimonial, per complir l’expedient i que no sigui dit. La mostra (!?) en qüestió és una mena d’escenografia de molt baix pressupost, un sofaret, una estora, un telèfon, una tauleta i un penjador d’època (?); un parell de càmeres, una pantalleta i un Alsina siluetejat que s’ho mira amb lògica estupefacció (i sabatilles de feltre). I tot, en un lloc tan discutible i hostil com el vestíbul del búnquer. L’efecte final és desolador, depriment. ¿Tot això és el que el ministeri pot fer per celebrar i difondre l’obra d’un dels fotògrafs essencials del segle XX andorrà? ¿De veritat? Una altra oportunitat perduda.

2. Wolves. Que el mateix ministeri denegués una subvenció al curt amb què Álvaro Rodríguez Areny concursa demà a Sitges és una prova més dels criteris aparentment capritxosos dels ajuts en matèria cultural, on caben particulars, entitats cíviques, grups aficionats i productores professionals, tots al mateix sac, però en canvi no hi cap el curt amb més recorregut de la nostra història cinematogràfica. Bravo.