Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella Sala

Músic

 

 

Dylan: premi Nobel




Bob Dylan va ser guardonat dijous amb el premi Nobel de literatura per “haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició americana de la cançó”, i aquesta decisió no ha estat exempta de polèmica. El cantautor de Duluth, Minnesota, s’està acostumant a recollir premis; el 2008 va guanyar un premi Pulitzer “per la seva aportació a la música i cultura americanes, gràcies al poder poètic de les seves composicions”; va ser el primer músic de rock a aconseguir-lo, abans se l’havien endut músics de clàssica i jazz. En guanyar el Nobel també ha estat el primer rocker que s’ha emportat aquest guardó. I l’any anterior, el 2007, va guanyar el premi Príncep d’Astúries, “per ser un mite vivent en la història de la música popular i far d’una generació que va tenir el somni de canviar el món”, curiosa distinció venint de l’aleshores príncep Felip, que ha accedit al tron del Regne d’Espanya com a herència directa de Franco, qui es va encarregar de matar el somni de canviar el món a molta gent durant la seva dictadura.

Jo no sé com la comunitat literària s’ho ha pres, però sempre s’ha posat en relleu que els textos de Dylan tenien molta poesia, potser d’una forma diferent, d’una manera nova, o vella segons com es miri, ja que ho fa dins d’un estil trobadoresc, que sempre ha estat la millor manera de transmetre un missatge, a través de la cançó. Tot i així Dylan sempre ho ha fet de manera transcendent, amb poques paraules però sempre les justes, amb un missatge ambigu, poc concret, que permet que l’oient se’l faci seu.

Com a músic no és dels meus preferits, té una veu que no m’agrada i bufa l’harmònica d’una manera matussera, però a Newport l’any 1965 va fer la cosa més important que faria en tota la seva carrera; un concert de música folk americana amb una banda elèctrica. Aquesta va ser la gran revolució de Bob Dylan, i si no que l’hi demanin a Bruce Springsteen, Tom Petty, Ryan Adams, Wilco o qualsevol dels grups d’arrels americanes que toquen actualment amb instruments elèctrics penjats a l’espatlla. No sé si Dylan mereix el Nobel de literatura, ja que no segueixo el món de les lletres per tenir una opinió ben formada respecte d’això, tot i ser lector habitual, però cal reconèixer que com a estratègia de màrqueting per part dels acadèmics suecs ha funcionat perfectament.

Per altra banda, d’ençà que ha guanyat el guardó, a Andorra només se sent un comentari: Quan va venir a tocar a Encamp, va començar vint minuts abans de l’hora i no va dir ni una paraula entre tema i tema. No vulguem sentir-nos especials, Dylan fa anys que no diu res entre cançons i la seva antipatia és famosa arreu del món, però potser això és el que el fa especial, ja que, malgrat la seva sorruderia, milions de persones compren els seus llibres, perdó, els seus discos.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte