Economia circular

El 18 d’agost, a Prada de Conflent, el tema de la 32a edició de la Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu serà l’economia circular. Com a concepte, té certa complexitat. Ara bé, per fer-se’n una idea aproximada podem dir que es tracta de fer que els recursos materials emprats en l’economia tornin a tenir un ús; que es vagin aprofitant diverses vegades, o tantes vegades com sigui possible dins els processos econòmics. Els seus objectius haurien de ser prou clars. D’una banda, seria qüestió de gestionar més bé els recursos de la Terra que, recordem-ho, són obligatòriament limitats. No duraran eternament. És clar, aquest problema pot ser difícil de copsar quan, en alguns casos, estem parlant de recursos que han de poder durar cent anys o mil anys, al ritme actual de consum. La gent que estiguem viva avui en dia sens dubte no veurem personalment la fi del petroli. Aquest futur esdeveniment està anunciat des de mitjans dels anys 1970, però sembla que no hagi d’arribar mai... Així, és fàcil adoptar la política de Madame de Pompadour i pensar que après moi, le déluge! volent dir que nosaltres prou que viurem tranquils i, després de la nostra mort, que advingui el que sigui. Bé, ja ens recordem com va acabar ella.

L’altre objectiu està relacionat amb el primer, i és la gestió dels residus. Cada vegada que es fan servir recursos naturals i es transformen dins un procés industrial, hi ha una producció de residus que acaben afectant el medi ambient en el seu conjunt. Les discussions recents sobre qualitat de l’aire en donen fe. A més, per molt que es prenguin precaucions, aquesta producció és inevitable, ja que en algun moment es faran ús del transport, que sigui per les matèries primeres o pels productes acabats. Fins que aquest transport es pugui fer emprant exclusivament energies renovables, se’ns plantejarà aquesta doble qüestió de residus: els primers generats durant la producció i el transport dels béns, i els segons a finals de la seva vida, quan realment no es pot donar cap utilitat al que resta del producte original.

Avui en dia, tenim un conjunt extraordinàriament complex de processos industrials i de transport, que acaben en el lliurament d’un article a la botiga o al domicili del consumidor. Però els circuits econòmics que els acompanyen són igualment extraordinàriament diversos i complexos. El conjunt és un entramat de relacions, potser el sistema més complex que mai ha sorgit de la ment humana col·lectiva. Vist així, implementar els principis de l’economia circular s’ha de veure com un repte important però que no pot ser fàcil. Veurem, el dia 18, quines propostes sorgeixen entre els assistents, que aniran en el bon sentit d’intentar progressar tant per reduir l’ús dels recursos, com per allargar l’ús dels articles que adquirim.