En un món on les imatges, els sorolls, els sabors, les textures i olors han traspassat límits, em pregunto si els nostres sentits s’estan debilitant per l’excés d’estímuls.
La importància d’una excel·lència en l’educació sensorial es transforma en coneixement i emocions.
Quan som nadons aprenem a poc a poc a desenvolupar el sentit del gust de la forma més primària: dolç, salat, àcid, amarg... Però aquells que eduquen el gust amb excel·lència es converteixen en grans xefs o grans tastadors de vins. I és que mitjançant una acurada educació del gust es passa a un procés cognitiu i creatiu individual i únic. Però no cal ser un gran xef o tastador, l’important és que s’apreciï el que un menja o beu i el transporti a un món d’emocions i records.
Amb la vista passa igual, i aquí us explico la meva experiència. Vaig estudiar Història de l’art i em vaig especialitzar en el renaixement italià, concretament en Miquel Àngel. Quan vaig arribar a cinquè de carrera entràvem a fons amb art contemporani. Els primers mesos m’interessaven, per què, a qui no interessa el període que va de l’impressionisme a les avantguardes històriques? Però en canvi ni m’interessava ni m’inspirava ni connectava amb l’art més actual, l’art més proper als nostres dies. Tere Camps, la meva professora, repetia constantment dia rere dia: “Heu d’educar la vista”. Tal va ser la seva insistència en aquest fet que així vaig pretendre fer-ho, anant a un munt d’exposicions i consultant infinitat de llibres. Vaig educar la meva mirada i aquest aprenentatge em va ser de gran ajuda quan vaig treballar al Guggenheim Museum, que a més de l’obligada visualització es requeria com desencadenant l’aportació conceptual i les anotacions pertinents. En aquest museu vaig aprendre un requisit imprescindible per a l’educació de la vista: “be open mind” “tinguis la ment oberta” un altre gran aprenentatge per educar el sentit de la vista, i penso que qualsevol altre. Avui, gràcies a haver educat la vista aprecio l’art contemporani i soc capaç de desenvolupar processos cognitius i conceptuals gràcies al ball de la mirada, la memòria i el coneixement.
I encara que només mencioni el benefici d’educar el gust i la vista, penso que passa absolutament amb tots els sentits.
Si em donen a triar, avui per avui diria que prefereixo menys imatges, menys gustos, menys sons, menys textures i menys olors i educar a poc a poc els meus sentits per gaudir de l’essència que donen en allò que és poc i bo per ser transformat en emoció i coneixement.