Cada cop es fa més evident el greu problema de contaminació global que pateix el planeta. Són documentals, notícies, material penjat a les xarxes socials i, per descomptat, la constatació visual que fem sovint en primera persona el que posa de manifest la gran quantitat de residus que hi ha escampats arreu de manera descontrolada, un concepte que en anglès rep el nom de litter.

Sembla que, amb el pas dels anys, acceptar que hi hagi deixalles en els llocs més insospitats (una llauna aquí, burilles de cigarreta allà, una bossa de plàstic enredada a les branques d’un arbre, etc.) ha arribat a un punt d’inflexió. I un dels principals motius, si no el principal, és que malauradament s’han traspassat algunes línies vermelles. L’exponent més representatiu és la contaminació per plàstics i, més en concret, la contaminació dels oceans provocada pels plàstics, no només els que són visibles i que s’acumulen en zones com platges o girs oceànics (l’anomenat setè continent de plàstic), sinó també els microplàstics en dissolució a l’aigua del mar, no visibles a simple vista però tant o més problemàtics que els grossos.

Les dades són esfereïdores. De fet, s’han portat a terme estudis científics que estimen que la quantitat de brossa plàstica als oceans equivaldria a col·locar una bossa plena d’escombraries cada trenta centímetres que envoltés tota la franja costanera del planeta. I el problema no acaba amb el que ja hi ha, sinó que cada any es llencen 9 milions de tones de brossa plàstica als oceans, una xifra que s’estima que es doblarà a finals de la dècada de 2020. Altres fonts, com la Fundació Ellen Mac­Arthur, encara són més explícites: han previst que l’any 2050 hi haurà més plàstics que peixos als oceans de tot el planeta. Uns peixos que, no ho oblidem, estan exposats a la ingesta de plàstic (com tots els altres animals marins, des del plàncton i els crustacis fins a ocells i tortugues...), que en acumular-se als seus cossos arriben irremeiablement fins a les persones a través de la dieta.

Però no hi ha plàstics i altres deixalles escampades només al mar. Ecosistemes agrestos com les muntanyes, algunes de tan inaccessibles com els grans cims del planeta, també en són subjecte passiu. I en aquest cas, si bé sí que hi ha un component important de transport accidental de residus (que arriben “volant”), la situació no és com als mars i oceans, que són embornals de tot el que hi arriba des de diferents llocs, sinó que el focus principal de deixalles és l’activitat humana de qui ha transitat justament per allà.

I què hi podem fer? Considerant que es tracta d’un problema global, és evident que la solució ha de provenir de diferents vies. La via governamental és òbvia, amb plans i estratègies que permetin avançar en la prevenció dels residus i en la seva correcta gestió. Però també la via ciutadana, amb persones conscienciades en la necessitat de reduir dràsticament els residus al planeta, tant pel que fa a la seva generació com a l’abast de les seves conseqüències.

Així, com a ciutadans podem vetllar per millorar els nostres hàbits de consum, tenint clar que un objectiu clau és prevenir al màxim els residus. Però també podem passar a l’acció directa per contribuir a reduir la quantitat de deixalles escampades a l’entorn. De fet, els moviments socials, participatius i voluntaris són cada cop més presents en l’entorn associatiu i en el conjunt del teixit social. Organitzacions formades per gent que ha dit prou al problema de les deixalles i hi dedica temps i esforç. A escala internacional són molts els exemples, gran part units al món del surf i la neteja de platges, com Surfrider Foundation, Clean Ocean Project o Surfers Against Sewage. Però també hi ha exemples més propers, com l’associació Fem Net a Andorra o les iniciatives que amb motiu de la celebració del Let’s Clean Up Europe organitza el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat amb les escoles del país.

Precisament aquests dies, 150 escolars i mestres del país tornaran a participar en neteges voluntàries de l’entorn en diferents punts d’Andorra, amb la vista posada en la sensibilització ambiental dels infants i joves en matèria de gestió i prevenció de residus. Una tasca educativa que és important que tingui en compte el foment de bones pràctiques a casa i a l’escola (consum responsable, reutilització, recollida selectiva, etc.), però també que faci viure la vessant més social i més compromesa de la realitat, fomentant valors d’ajuda, col·lectivitat i activisme davant els problemes ambientals, que són, no ho oblidem, problemes de tots. Pensar globalment i actuar localment... però actuar.