"Sempre hi ha hagut analfabets, però la incultura i la ignorància sempre s’havien viscut com una vergonya. Mai com ara la gent havia presumit de no haver llegit un puto llibre en la seva fotuda vida, de no importar-li res que faci olor, encara que sigui lleugerament, de cultura o que exigeixi una intel·ligència mínimament superior a la d’un primat".
Aquesta famosa frase és del periodista Jesús Quintero, l’any 2018. Fa poc més d’un mes vam poder assistir a un nou capítol d’aquest serial anomenat Que poc ens importa la cultura, en el qual la influencer María Pombo va dir que cal "superar" la idea que la lectura et fa millor persona, argumentant que no a tothom li agrada llegir i que hi ha una tendència a jutjar-nos mútuament per aquest motiu.
No em centraré en aquesta persona perquè crec que la qüestió és molt més important del que sembla. Per què? És simple. Quan llegim, no sols incorporem paraules noves, formes gramaticals, temps verbals i regles d’ortografia; també estimulem la imaginació, acreixem l’empatia cap als personatges que acompanyem al llarg de les pàgines i, amb tot aquest paquet d’informació, ampliem la nostra capacitat crítica.
I potser aquí és on hi ha el problema. Si som crítics, potser –i només potser– pensem millor a l’hora de votar. I això, fa la sensació que no interessa. Llavors, comencem a sentir que el pes de la cultura està sobrevalorat, en un món en què molta gent aparentment intel·ligent que guanya quantitats irrisòries de diners a internet necessita tenir un exèrcit de persones una mica més idiotes que consumeixi tot el que publiquen.
I així, el llistó cada vegada baixa més. I així, les regles gramaticals s’adapten al nivell mediocre per fer que l’ortografia sigui més simple, en lloc d’exigir que la gent aprengui aquestes regles. I si no em creieu, mireu el que va passar amb els accents diacrítics.
I així, un de cada tres joves no té comprensió lectora, és a dir, no entén el que llegeix, cosa que, a efectes pràctics, és com ser analfabet. Perquè ja em direu quina diferència hi ha entre no saber llegir i no entendre el que es llegeix.
I així, cada any, els exàmens de selectivitat es converteixen en notícia, com si haver d’estudiar per treure una nota decent fos alguna cosa fora del normal.
I així, una mestra de primària es va fer viral i va rebre crítiques per corregir exàmens amb tinta vermella, ja que alguns argumentaven que això danyava l’autoestima dels alumnes, perquè feia evidents els errors i els assenyalava davant dels altres. I clar, això pot generar vergonya.
Ja veieu que Quintero era un avançat al seu temps.
Llegir et dona eines per poder articular més de tres paraules seguides en una frase sense haver de quedar-te pensant quina és la quarta paraula que has de pronunciar, mentre les nostres cordes vocals es queden clavades en un "eeehhhhhh" etern.
No és cert… bro?