Efectes

NOFX és una banda californiana de punk-rock. La banda, tot i que formada el 1982 –segons la sempre pràctica Viquipèdia–, inicia la seva trajectòria discogràfica el 1985, la qual arriba fins als nostres dies. Jo la vaig conèixer cap a la segona meitat dels anys noranta de la mà d’un bon amic i millor aconsellador musical. Dels seus treballs –és potser el més conegut Punk’in Drublic, de 1994– escullo avui dos temes: el primer és l’EP de 1999 The Decline; el segon és The Big Drag, que encapçala el seu penúltim disc, Single Album (2021).
Per què escollir precisament aquests dos temes? Separats ambdós per més de vint anys, existeix una crítica visceral, alhora que raonada, i un canvi d’actitud de l’un a l’altre, un canvi de cert moralisme pessimista a un mil·lenarisme absolutament descregut amb tints epicuris. I és que un món que ja convidava a l’escepticisme el 1999 s’ha convertit en un lloc on cada dia és més difícil generar una vida amb sentit. I així ho canta Fat Mike a The Decline: s’han perdut totes les batalles, s’ha perdut tot allò pel que val la pena viure, som dins del conformisme, del conformisme alleugerit per les pastilles i les pregàries. Per això que el primer tema és moralista, no en el sentit primer que pugui entendre qui llegeix, sinó a la manera del gènere literari del segle XVIII, de posar en qüestió els fonaments de sentit sobre els quals  construïm el món. Una crítica a les omissions i els perjudicis d’un sistema cec i que en tot cas –prenc els termes de la cançó– el guia la cobdícia. 
A The Big Drag es nota el pas del temps. I es nota per la caiguda. Ja no som en la decadència, sinó en el període terminal de la decadència. La diferència és important, perquè si el moralisme, entès com a crítica del present, podia generar consciència de la caiguda, el plantejament del 2021 és el de la constatació de la caiguda, i en resulta una història de la decadència i una lloança d’aquelles i aquells que decideixen viure el nombre limitat de matins que resten en l’autenticitat, en el ball i en la lluita. D’aquí que l’hagi batejat com a mil·lenarisme. Recordi qui llegeix, que el mil·lenarisme és aquell reguitzell d’actituds enfront del final dels temps. Aquestes actituds poden ser diferents, però convergeixen a veure i anticipar el final del món. Existeix tota una tradició de mil·lenaristes que profetitzant el final de totes les coses contribueixen a millorar i a donar sortida, paradoxalment, al seu present. 
NOFX, sens dubte, millora el present. Han anunciat que aquest any faran la darrera gira. Però a hores d’ara, en aquest món, segueixen fent música. I segueixen inspirant dansa i lluita. Convido qui llegeix a sentir-los i a gaudir-ne.