Efemèrides russes del 10 d’octubre

Un cop d’ull a la xarxa ens aporta informació sobre milers de coses esdevingudes al món tal dia com avui, el 10 d’octubre. La Mare Rússia n’és una font variada. Entre els esdeveniments de caire militar, tenim el començament de la guerra russo-polonesa dels anys 1632-1634; entre fenòmens atmosfèrics, grans tempestes marítimes al Mar Bàltic. A més a més, s’afirma que fa tot just 515 anys, el 10 d’octubre de 1503, uns monjos del Kremlin van començar a elaborar un vodka rus de graduació ideal. Si ens guiem per la data, es devia tractar dels monjos del monestir masculí dels Miracles (Txúdov), que estava situat en el territori del Kremlin de Moscou, just quan es construïa la catedral del Miracle de Sant Miquel, dissenyada per l’arquitecte italià Aloisio Nuovo (en la transcripció russa, Aleviz Novyi).  
A Rússia, el vodka es beu en grups de dos o tres amics; mai sol. Els avesats, en unes confessions que semblen emmirallar les obres de Carlos Castaneda, asseguren que en aquestes reunions d’ànimes bessones pròpiament alcoholitzades se’ls revelen tots els misteris de l’univers.  És un ritual més aviat masculí – les dones en som gairebé tan excloses com de la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella. Els xopets gelats de 50 grams es prenen d’un sol cop, mai a glops petits, i s’acompanyen amb pa de sègol i tapes especials. Després del gloriós descobriment dels monjos del Miracle, uns quants clàssics hi van dedicar elogis: Txèkhov, gran prosista i metge de formació, assegurava que despertava la ment adormida després d’un llarg camí per les estepes; Iessenin se’n va inspirar per construir un intricat sistema d’imatges; Bulgakov, en el Cor de gos, fruïa amb les teories sobre els avantatges d’un vodka de 40º sobre el de graduació menor. 
Un altre esdeveniment que va despertar passions no menys ardents va tenir lloc fa just un segle, el 10 d’octubre de 1918. Després d’una llarga preparació per part de l’Acadèmia Imperial de les Ciències, es va aprovar una nova reforma ortogràfica que va deixar la llengua russa amb un alfabet quatre lletres més curt (de 33 lletres en lloc de 37), va establir un nou sistema de prefixos i terminacions adjectivals, i va marcar un començament d’un nou món. 
Si bé els poetes tendien a coquetejar amb la Revolució, els prominents filòlegs eren majoritàriament conservadors, i els autors de la reforma ortogràfica eren fidels servents de la Corona. Les circumstàncies històriques els van gastar una broma macabra: la seva gran obra va ser promulgada pels bolxevics. Així, l’aristocràcia emigrada va continuar utilitzant les velles normes ortogràfiques fins a mitjans del segle XX, quan, finalment, es van pacificar els grans discòrdies lingüístiques.
Bon dia 10 d’octubre, salut i sort: que no ens siguin inclements els dies tardorencs, moderació amb el vodka, i compte amb l’ortografia.