Sis minuts és el que dura el videomapatge dels frescos romànics a l’església de Santa Coloma. Sis minuts durant els quals el visitant pot apropar-se molt a l’absis i veure com es construeix i deconstrueix tot un món: sants, apòstols, arcàngels, coloms… pintat amb uns colors vius, fascinants. El visitant surt sorprès, impactat per aquest muntatge, que és una excel·lent eina per als més joves, una classe d’història de l’art en directe, ràpida, dinàmica, creada per l’equip d’especialistes en tecnologia i art de Burzon&Comenge i Playmodes Studio.
Com que sis minuts són molt poc i té ganes de més videomapatge, el visitant se’n va a la vall de Boí, a veure el que va inspirar el de Santa Coloma, el primer, fet pels mateixos creadors.
A Sant Climent de Taüll tot és una mica més imponent, només una mica, però. L’absis és més gran, i les pintures més extenses, però allà el visitant ha de guardar més distància amb els frescos. El videomapatge és impressionant, són quinze minuts de classe d’història de l’art, més tranquil·la, diria que una mica més lenta, que la de Santa Coloma. La iconografia va apareixent poc a poc, primer el visitant llegeix: “Ego sum lux mundi”. Apareix l’alfa i l’omega, i després ell, el Pantocràtor, i els sants, els apòstols, els arcàngels, els coloms i els anells....
La música és més suau que a Santa Coloma, sembla un muntatge més destinat al públic adult, menys dinàmic i més classe d’història de l’art. Però tot és qüestió de gustos, potser és que el visitant té un empatx de quinoa i xia el cervell avui no li rega tan bé. O potser el tortuós viatge a la vall de Boí –quin indret tan preciós però tan allunyat del món i amb una carretera que sembla feta per totes les forces vives de l’infern– l’ha trastocat.
Sigui com sigui, el visitant està encantat amb els dos videomapatges. Li han agradat molt i es pregunta: per què el romànic li provoca tanta atracció? Per què, si ell no és creient, té aquesta fascinació per les pedres i les pintures medievals que només parlen de religió? Si això de l’Ego sum lux mundi xoca amb la mirada racional del món i no està d’acord amb que el Pantocràtor estigui per damunt de lleis i parlaments humans? Si reverència la ciència i els científics i li pugen els nivells d’admiració quan llegeix notícies com el descobriment que ha presentat aquesta setmana un equip d’investigadors de la Vall d’Hebron per curar càncers de mama incurables fins ara. Un equip jove, amb homes i dones, pura lux mundi.
Com pot sentir atracció per un relat del món com el que mostren aquells frescos, provinents d’una època de foscor, pesta, brutícia, ignorància i opressió? No ho sap, però el que us pot dir és que no us perdeu el videomapatge de Santa Coloma.
