Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

‘Ego te absolvo’




Ahir em vaig llevar i vaig veure que s’havien lliurat els premis Screen Actors Guild Awards, o en altres paraules, el premi del Sindicat d’actors. Vaig repassar la llista de guanyadors i vaig trobar el vídeo del discurs d’agraïment de Joaquin Phoenix, després d’haver estat triat com a millor actor principal. La sensació que em va deixar aquest discurs és que han d’haver estat els tres minuts que millor vaig invertir de tot el dilluns. Per què? És senzill: el magnífic actor que és el senyor Phoenix no es va detenir ni un segon a agrair ni a la indústria, ni als que el van votar, simplement va fer un exercici d’humilitat que feia temps no veia en gent tan reconeguda com són els actors de Hollywood. Joaquin Phoenix, que per la pel·lícula Joker porta guanyats el premi Globus d’Or, el premi de la Crítica Cinematogràfica i el ja esmentat Screen Actors Guild, va dedicar el seu moment a elogiar els seus companys de nominació. Tots, brillants actors, com Leonardo Di Caprio, Christian Bale, Adam Driver i Taron Egerton.

El senyor Phoenix va destacar la importància de pertànyer a la comunitat d’actors que tant aprecia i admira, i va assenyalar Di Caprio com la seva gran  inspiració, fins i tot tenint en compte que durant molts anys van ser competidors en els càstings.

Vaig acabar de veure el vídeo i em vaig quedar pensant... Una persona que es preocupa per reconèixer el talent dels seus col·legues i s’oblida d’ell mateix, sobretot en un món plagat d’egos com és el món de Hollywood, ha de ser bona persona. Almenys, aquesta és la meva percepció.

I vaig continuar pensant... No seria tot molt millor si qualsevol de nosaltres ens prenguéssim les nostres professions amb aquest esperit? No seria millor veure en l’altre, en un company, el talent que ens pot ajudar a créixer? No estaria bé entendre que els èxits d’un col·lega són portes que s’obren per a tots els que venim al darrere? Fins i tot si alguna vegada gaudim del reconeixement, podríem agrair de la mateixa manera que el senyor Phoenix?

Tant de bo poguéssim apartar-nos encara que fos una mica del nostre ego i ens esforcéssim per ser més oberts, flexibles i una cosa molt més senzilla... humils, per poder acceptar quan algú simplement és millor. Funcionaríem millor com a societat en tots els nivells i ens trauríem el pes de damunt de suposar que hem de sobresortir per a ser algú, amb totes les conseqüències que aquesta manera de pensar significa i tots els valors que fa caure pel camí.

Estaria bé que per un moment deixéssim de pensar en nosaltres mateixos i el nostre minut de glòria i ens adonéssim que sense els altres no som res, en pràcticament cap cosa que ens proposem.

Al cap i a la fi, ser agraït no és cap pecat.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic