Noi! Tu que ets jove i t’esforces per guanyar-te bé la vida i per fer tot el possible per salvar el món que es mor, fixa’t en el savi ocell que et mira des del dibuix de la pàgina del diari. És el dibuix de Jordi Casamajor, per tant, preciós, però el bagaleu té coses a dir-te. Vol desafiar-te, vol que demostris el teu vessant més creatiu i increïble, i somnia d'agrair-te el coratge i la il·lusió. Fixa-t'hi bé, no és un ocellot qualsevol: és el missatger dels déus, la mà dreta de la temible Atena i personificació de la saviesa, el protector de la princesa Pirene que hi és i no hi és, dorm i no dorm. Si en vols saber més, que segur que sí i no dubto que t’interessa, el primer que has de fer és llegir la novel·la finalista d’enguany del primer Premi Bagaleu de ficció climàtica, Infestació d’Eduard Martí. Surt publicada per l’editorial Chronos conjuntament amb La taca d’oli de Jordi Escoin (també inspiradora i destacable, sobretot per la presència d’una solució creativa als reptes ambientals).
Avui, però, el que vull és que coneguis l’ocell guia i inspiració del premi Bagaleu, i per fer-ho no trobaràs millor manera que seguir el viatge de la Martina, la veu narradora d'Infestació, per les muntanyes andorranes. És una noia una mica més jove que tu que sense voler s’ha trobat escollida per salvar el seu país de la ruïna imminent. En això us assembleu. A mesura que llegeixis (compte als precavits, que venen espòilers!), veuràs com al seu camí la Martina i el Bagaleu s’enfronten amb un drac amenaçador, depredador despietat, que està format de cap a peus d’erugues processionàries. Als protagonistes els ajuden éssers fantàstics tan nostrats com la Dama Blanca, “l’Auxiliadora de la Terra, la Defensora dels Oprimits, la Salvadora, literalment la Portadora de Llum”, i els esforçats menairons, cavallers indignats amb tot el que els fa pensar en humanocentrisme: al món de Martina (i del Bagaleu) no són esclaus de cap gandul, sinó genets muntats en unes serenalles de colors.
Infestació d’Eduard Martí, obra finalista del primer premi Bagaleu, és una lectura d’allò més entretinguda que segur que t’agradarà i et divertirà. A més a més, t’ajudarà a entendre el tipus d’història que se’t demana enguany per poder presentar la teva contribució: posa el focus en la ficció climàtica, incorpora una presència significativa d’Andorra i aporta una mirada d’esperança i resiliència. Va rebre la dotació de 1.500 euros: fixa’t que és la mateixa quantitat que assigna el Govern d’Andorra als joves andorrans (de 18 a 25 anys) que guanyin l’any 2026 el nou premi de relat curt de ficció climàtica, amb una extensió d’entre 2.000 i 8.000 paraules. No sé si m’explico: 2.000 paraules són quatre pàgines de text. Tens sis mesos per fabular una història engrescadora. Presenta’t al certamen i guanya’l: no perdis la teva oportunitat. Sé que dubtes dels teus dons d’escriptor, però aquell qui no s’arrisca no sabrà mai si té talent per explicar la seva veritat i conquistar les imaginacions de mil lectors –i proveir-se d’uns quartos, que no en restem importància – amb la força de la paraula. A més a més, confio que aquest repte et donarà l’esperança de ressuscitar tot el que val la pena del nostre petit i multiforme món, per molt que el puguis creure mig mort. Molta sort, xaval.
.