Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

El Ball de l’Ossa

El Ball de l’Ossa




Ai com hem encetat aquesta setmana de Carnaval, amb quins dies de gresca i de ganes de viure. Quines ganes de riure de la maldat. Aquí ens teniu, ja semi disfressats, un xic maquillats, fent un cigarret invisible a la vora del bar, cridant a tot pulmó al mig del carrer, celebrant que és la nit, celebrant que som vius i joves –alguns–, vius i vells –els altres. Ja ens arribarà, el temps de reflexió, el temps de la represa d’actituds, de dur aprenentatge, dels somnis que fan plorar tant. Per Carnaval, tot s’hi val.

Som d’Encamp, i per això et volia parlar de com el Ball de l’Ossa, per a mi, es connecta amb les creences russes del culte de l’Os, l’Amo del bosc, l’Entès de la Mel, el Garrell. He llegit que la tradició pirinenca prové d’un vell ritual, el tret més prominent del qual és la lluita: una lluita simbòlica o real.

La Festa de l’Os que se celebra als pobles del nord de Rússia és una lluita real amb elements simbòlics. Comença amb una caça, la caça de l’os, i la creença és que l’os es rendeix al caçador per la seva pròpia voluntat, posant-se sobre les potes de darrere i deixant la panxa al descobert. Se suposa que en aquell moment, un dels familiars morts es reencarna en l’os. No tem la mort, perquè la mort el porta a renàixer, és la millor naixença per a ell, textualment.

Em fa gràcia pensar que el meu pare, que hauria fet 69 anys el proppassat 23 de febrer (el dia dels combats i de la festa russa dels Defensors de la Pàtria), però ara fa un any i mig que és mort, va caminant pels boscos siberians en forma d’os a la recerca d’un caçador que l’ajudi a tornar a ser humà. L’os es rendeix als caçadors perquè enyora els seus i unir-se a ells, renàixer com a home. Els caçadors mai no diran que han matat un os, diran que se’ls ha rendit.

A Rússia, l’Os, com a protagonista del Carnaval, no sempre es mor. Tradicionalment, se solia tractar d’un os viu que el seu ensinistrador portava per les places del mercat en companyia d’un ajudant disfressat de cabra. Tant l’os (real) com la cabra (falsa) feien trucs per divertir al públic i recollien diners en un barret.

Als Pirineus, el Ball de l’Ossa sempre s’acaba amb la mort de l’Ossa, però els detalls varien: per exemple, al Ball de l’Ossa de Canillo la fera es moria per no obeir els ordres dels arlequins que li picaven l’esquena on el jove disfressat duia una bota de vi grossa i plena d’aire. Finalment la bota explotava i feia soroll com d’un tret d’una escopeta.

És Carnaval, i desitjo que puguis i sàpigues passar-t’ho tan bé com si el món s’acabés. Farem grans proeses i grans bestieses, i no hi haurà res que ens pari. Perquè el món és nostre. Perquè hi creiem. Perquè som d’Encamp.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic