El baló catastròfic

Fa dècades que uns terroristes de Gíbia, sota el comandament del coronel Gamberraffi, van desenvolupar un enginy diabòlic per atemptar contra els Estats Juntets de Nord-amèrica. L’artefacte, una pilota de futbol, era ple d’un gas bacteriològic especial que tenia la facultat de convertir en ruc tothom que el respirés. La qüestió és que l’esfèric va acabar extraviant-se, la cosa es va sortir de mare i la TIA va assignar a Mortadelo i Filemón la missió de trobar-lo abans no s’armés un sidral de dimensions bíbliques.

Això succeïa el 1982, l’any que Espanya va ser l’amfitriona del Mundial de futbol, però els nostres dos experts en la lluita contra el crim encara no se n’han sortit, a dia d’avui. El baló catastròfic, perdut, duu més de tres dècades escampant el seu verí pel món, i sembla que l’hagi alliberat tot de cop les darreres setmanes, abans (i durant) de la celebració del Mundial que clausuràvem just el cap de setmana passat. La hipòtesi del gas és l’única explicació que trobo per empassar-me que no sé quants milions de persones humanes s’hagin embeinat que aquest circ (que ben poc té en comú amb la pràctica de l’esport com a disciplina saludable o, fins i tot, com a ritual genuí de cohesió social) l’hagi organitzat Rússia, un país que, segons Human Rights Watch, restringeix per llei el dret de vaga, d’associació o d’expressió i que, entre d’altres, persegueix de manera salvatge la població homosexual i controla les xarxes socials. La FIFA, o la TIFA, o com carall es digui l’organització que gestiona aquest putiferi, s’hi ha acabat de lluir amb la tria de Qatar, un altre paradís del respecte als drets fonamentals, com a amfitrió de la propera xupicopa del món. Però això se’ns en fum: l’únic que importa és arribar a la final i coronar-se com ho ha fet França en aquesta última edició. La victòria sempre obra el miracle, documentat en els països que se n’han sortit amb la seva amb anterioritat: tothom sap que quan una nació s’endú la copa els seus habitants no han de tornar, mai més de la vida, a doblar el llom per guanyar-se les garrofes, per la qual cosa poden dedicar la resta dels seus dies a la gresca, la xerinola i el fornici desenfrenat.

O això volem creure’ns, xutats perduts com anem de gas de la ruqueria després de tants anys inhalant-lo. Incapaços de reaccionar davant d’aquesta poca-soltada mediàtica que beneficia només quatre mafiosos: amb el cervell fet gelatina, només ens queda l’esperança que el professor Bacterio desenvolupi un dels seus antídots (amb els riscos que això comporta) o bé encomanar-nos a les bones arts dels dos nostres estimats detectius, que no podrien ser més incompetents. Ei, què voleu: tenim el que ens mereixem. Per burros.