Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

El barret dels consellers i un munt del bolquers

El barret dels consellers i un munt del bolquers




Dimarts passat vam presentar al vestíbul del Consell el llibre Petita Història del Consell General d’Andorra, amb il·lustracions de la Pilarín Bayés i text d’un servidor. Ens ho havia encarregat l’anterior sindicatura i s’emmarca en els actes de commemoració dels 600 anys del Consell de la Terra. Les “petites històries” de la Pilarín són un format de publicació de gran èxit per les quals han passat un munt de personatges, d’institucions, de festes i de tradicions d’arreu. Fàcilment recognoscibles, molts dels assistents a l’acte ens van confessar que n’eren lectors des de petits i ara la compraven per als seus fills o nets.

La Pilarín és una dona extraordinària i una artista immensa. Propera, divertida, brillant i enginyosa. Bona conversadora, atenta i sensible a tot el que succeeix al seu voltant. La sola presència, amb els barrets i la veu inconfusibles, omplen qualsevol espai de màgia. La gent li té una gran estima. La mateixa nit del dimarts, i al llarg de tot el dimecres, les xarxes socials es van omplir de comentaris, de records, d’imatges de les dedicatòries amables i personalitzades. Ha estat un privilegi treballar amb ella.

Més enllà de les cròniques que ha recollit la premsa, volia avui compartir amb vosaltres un parell d’anècdotes del procés d’elaboració del llibre. A banda del text, vaig procurar fer-li arribar (a ella i als seus col·laboradors) abundant material gràfic perquè les il·lustracions s’ajustessin al rigor històric desitjat. Si sorgia alguna dificultat, ens posàvem en contacte per resoldre-la. Per exemple, em va demanar si quan se celebraven les primitives sessions del Consell de la Terra, legitimat l’any 1419, els prohoms que enformaven part duien algun barret distintiu, precursor del tricorni actual. Vaig fer algunes recerques i diferents consultes i li vaig respondre que, segurament, cadascú devia portar el barret que trobava per casa. Els va dibuixar, doncs, cofats de diferents maneres i va concloure que els andorrans tenien raó en allò de “tants caps, tants enteniments” o, dit encara de manera més gràfica: “tants caps, tants barrets”. Després del període negre de les guerres, es va iniciar la transformació econòmica del país resumida sota l’epígraf del “miracle econòmic andorrà”. S’iniciava el turisme de masses que omplia els càmpings i els comerços ben proveïts. Em va sobtar que dels molts productes que van fer famoses les botigues andorranes (el niló, el Duralex, el formatge, els perfums...) la Pilarín triés la imatge d’una parella de turistes carregada amb un munt de paquets de bolquers per a nadó. El dimarts em va explicar el misteri.

Després de tenir el primer fill i d’haver-se fet un fart de rentar bolquers, una amiga li va dir que a Andorra, en aquell país meravellós de muntanya, podria trobar uns bolquers nous i miraculosos que acabarien amb l’esclavitud de les rentades. No m’estranya la cara de felicitat que va dibuixar a la parella, sobretot a la dona.

Més enllà dels bolquers, la Pilarín ens va explicar les mils raons per les quals s’estima aquest país: l’hospitalitat de la gent, la natura, la independència i neutralitat seculars, la llibertat, les institucions ancestrals com el Consell General que en són garantia... Tant de bo el llibre serveixi com una petita aportació perquè siguem capaços de conservar-les, pel cap baix, 600 anys més.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte