El barri, més rejovenit que mai

Ens agrada veure joves al carrer i ara els veiem cada dia de col·le, un panorama al qual fins ara no estàvem acostumats a Príncep Benlloch i a Ciutat de Valls. A primera hora del matí ja te’ls trobes a l’ascensor o les escales de la Quirola, a mig matí fent la compra de l’esmorzar pels súpers i cafeteries de la zona i també al migdia quan tornen cap a casa. I dona bo, què voleu que us digui. És com si un bri d’aire fresc ens visités cada dia. Són els alumnes del Lycée que pugen i baixen envaint les nostres rutines i rituals i trencant motlles i silencis volguts i no volguts. I encara que sigui només per un temps és com si els habitants de la perifèria de la capital ens sentíssim més acompanyats. Perquè no passen desapercebuts, certament, i ens fan sentir la vida més enllà d’anar de casa a la feina i de la feina a casa. Ens treuen de les nostres cabòries, que ben segur no coincideixen amb les d’ells. I així ha de ser, només faltaria. Tinc molt bon record de la meva època d’estudiant. Aquesta és la veritat. Temps de barri, de compartir experiències. 40 anys enrere, sí, és clar. Mare meva. Temps de donar-li voltes al que passava al món llavors. M’encantava la història i sobretot que ens féssim ressò dels conflictes que hi havia llavors amb els retalls de diari que ens feia portar la professora. Potser aquesta va ser una de les llavors que després em va empènyer a estudiar Periodisme. Ho penso ara més serena. Ai, ja m’arriba l’època d’explicar batalletes... Serà que m’estic fent gran? Potser sí... Uns crits al carrer m’han fet tornar en si. Són les 8.30 i el barri comença a rejovenir una altra vegada.