Ser mare de quatre fills, tres dels quals són xicots i futbolers, et porta a interessat-te pel futbol. Si a més a més un dels tres és soci del Barça i la majoria del teu entorn familiar i social és culer, aleshores t’entregues a la causa.
Com molta gent, durant el mes de juliol m’he impregnat del serial Neymar. Però no és això el que m’ha captivat, ni de bon tros.
El que al juliol m’ha impressionat ha estat descobrir, en una fotografia, el bessó esquerre de Messi!
És molt impactant ja que no li queda ni mig centímetre quadrat de pell sense tatuar!
A més, aquest bessó tatuat es complementa amb el braç dret del futbolista, que també està completament pintat.
Fins ara no m’hi havia fixat perquè al camp de futbol els jugadors tenen tapats els bessons i els braços amb els mitjons i les samarretes.
M’he estat informant, encuriosida per aquesta afició de molts famosos d’imitar tradicions de l’art del tatuatge com la dels maoris de Nova Zelanda. Per als maoris els tatuatges, anomenats ta moko, tenen un alt valor històric del seu llegat ètnic de la Polinèsia, amb una càrrega identitària important i simbolitzen l’estatus de cadascú.
Messi compta amb un tatuador oficial. Roberto López explica amb força detalls, a cada nou tatuatge, la tècnica emprada per fer-los o la simbologia que comporten. Sovint intervé per exposar la novetat d’una tècnica com la del blackout o el que representen cada un dels tatuatges que crea a la pell de Messi, com el naixement d’un fill o el guany d’una pilota d’or.
El que més m’ha sobtat és el darrer tatuatge o tatuatge sobre tatuatge que li ha deixat literalment el bessó esquerre negre amb algun grafisme, com si portés un mitjó integrat.
Reconec que soc incapaç d’apreciar els símbols que el jugador exhibeix en els membres del seu cos més enllà de percebre que té un bessó i un braç completament guixats. Però la realitat és que Messi, com altres famosos que exposen els seus tatuatges creen tendència i fomenten la moda del tatuatge.
Només cal passejar-se una estona per les platges o les piscines i adonar-se de l’alt percentatge de persones de totes les edats que es tatuen.
Personalment no em xoca que les persones es tatuïn. Hi ha tatuatges que són veritables obres d’art i donen a qui els porta un aire especial. Però el que sí que em costa més és l’excés. No em preocupa tant per la vessant estètica com pels efectes fisiològics cutanis d’una part del cos on no hi ha ni un mil·límetre de pell sense tatuar.
Messi amb el seu tatuador oficial i la majoria de persones que decideixen tatuar-se ho fan a mans de professionals que segueixen les normes d’higiene adients i les tintes i els pigments menys nocius per evitar infeccions com l’hepatitis, la sida o el tètanus. Però els que es tatuen en centres poc curosos que no respecten les regles professionals i d’higiene corren perill.
D’altra banda, he descobert que es poden tenir reaccions al·lèrgiques cutànies serioses en la part de pell tatuada anys després d’haver-se tatuat.
Tampoc es pot obviar la càrrega psicològica que comporta tatuar-se segons quin tipus de missatge. Ha de ser una decisió molt meditada ja que esborrar-lo, pel que he llegit, és dolorós, llarg i arriscat.
Ara bé, hi ha algun treball que apunta que tatuar-se és beneficiós.
Concretament un estudi de la Universitat d’Alabama publicat a l’American Journal of Human Biology mostra que les persones que es tatuen tenen més defenses immunològiques que les protegeixen de les infeccions comunes com els refredats.
El debat roman obert!
El tatuatge està de moda com un valor estètic i emocional però, sigui com sigui, l’excés de tatuatges, com el fet de no deixar ni un mil·límetre de pell sense tatuar, pot ser, al meu entendre, nociu.