El biberó i la punta de l’iceberg

La discussió al carrer hi és. Per una banda, els que estan alarmats perquè l’hospital ha subministrat llet caducada a una criatura tot just néixer. Per l’altra, aquells que hi volen treure importància perquè un producte caducat, com la llet, no és causa de perill, ja que la data segellada als productes és només una referència. A més, la víctima, la nena de 2,5 quilos, no ha patit més conseqüències que un mal de panxa, difícil de demostrar si va ser per la llet en qüestió. Sigui com sigui, les dates als productes es posen per alguna raó, i les normes és que als establiments públics es venguin o es proveeixin productes no caducats. Una altra cosa és el que cadascú faci a casa seva. ¿Calia denunciar-ho i fer soroll públic? Potser sí. Tots ens alegraríem si sabéssim que a l’hospital només s’ha rebut aquesta queixa del biberó caducat. Però potser n’hi ha d’altres, queixes formals o informals, que no han transcendit i que queden entre el pacient, que té por de queixar-se perquè hi ha de tornar i vol ser ben tractat, i l’infermer o metge en qüestió, que mai reconeixerà el seu error per por de perdre el lloc de feina. De vegades, malauradament el soroll públic serveix perquè s’obrin expedients i s’investiguin males praxis perquè no tornin a passar. Pot ser per una família com a víctima que denúncia, pot ser per l’oposició política que demana explicacions pels comptes de la sanitat pública, o pot ser pels mitjans de comunicació que assenyalen realitats, com l’alt índex de cesàries. Resulta sorprenent que només s’hagin investigat o obert expedients al SAAS per qüestions fetes públiques. ¿Què significa? ¿Que no hi ha hagut més queixes, més errades? Difícil de creure.