Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Lluís Ayala

Joan-Lluís Ayala

Historiador

 

 

El bisbe Benlloch




La iniciativa del manifest per reivindicar la figura històrica del bisbe Simeó de Guinda representa l’oportunitat d’endegar una col·laboració entre historiadors que pot servir de nexe per a estudiar possibles accions de reparació de personatges que han transcendit de manera rellevant al país. Perquè malgrat que pugui semblar una tasca superficial, la dificultat, a banda de la recerca i estudi, rau a com convergir els criteris, ja que a banda de l’element històric poden influir aspectes ideològics i cal ponderar si cal prioritzar la incidència efectiva dins el territori per davant d’altres factors.
En aquest sentit hi ha l’exemple de Miquel Mateu, al qual se li va retirar el nom d’una avinguda per la seva suposada ideologia tot i que diversos estudis constaten que les seves gestions van ser cabdals en moments delicats per al Principat. Però en aquest escrit rememoro un dels personatges més transcendents de la història contemporània d’Andorra: el bisbe Joan Benlloch i Vivó (València 1864-Madrid 1926), que va ser copríncep d’Andorra entre els anys 1907-1918.
L’elecció dels bisbes en aquella època restava condicionada que el govern espanyol podia presentar candidats a la Santa Seu i per aquesta raó hi havia el risc que el nouvingut no encaixés amb la idiosincràsia del país. Sortosament no va ser el cas de Benlloch, que va empatitzar amb els andorrans aportant els seus dots i influències. Era una persona culta i intel·lectual, gran orador, el qual va arribar a predicar davant el rei espanyol Alfons XIII i el president del govern. Va ser un bisbe visionari, actiu, i es pot dir que va ser un bon copríncep per als interessos d’Andorra, ja que, entre d’altres aspectes, va culminar la construcció de la carretera entre la Seu d’Urgell i Andorra l’agost de 1913. La carretera va suposar el trencament del tradicional aïllament del país i l’increment de la mobilitat amb Espanya. 
La seva estada va coincidir en un període internacional convuls a causa de la I Guerra Mundial, on el bisbe no va dubtar a emprar la seva influència davant del govern espanyol per les traves administratives i així permetre la importació de productes de primera necessitat que Andorra necessitava, ja que la implicació en la guerra per part de França suposava que l’abastiment depengués de la banda espanyola. Fins i tot essent arquebisbe de Burgos va fer gestions amb el govern espanyol per intercedir pels andorrans, els quals li van agrair en nombroses ocasions.
Cal esmentar també que va ser l’autor de la lletra de l’himne andorrà i va fer les gestions per a la canonització de la verge de Meritxell. Al país se’l distingeix amb una avinguda a Encamp i una altra a Andorra la Vella i l’antiga plaça d’Andorra va denominar-se plaça del Príncep Benlloch en l’acte d’inauguració de la carretera, i va esdevenir el quilòmetre 0 oficiós de la xarxa viària. 
Les seves qualitats el van fer ascendir a arquebisbe de Burgos l’any 1918 i fins i tot va tenir partidaris perquè el nomenessin arquebisbe de Toledo. El papa Benet XV el va nomenar cardenal el 1921 i a València hi ha una avinguda amb el nom de Cardenal Benlloch. Reposa en un lloc preeminent a la majestuosa Basílica dels Desemparats de València, prop de l’altar, des de l’any 1931, i fins al 2013  va ser l’únic enterrament que hi havia a la basílica. A la làpida s’inscriu la seva condició d’arquebisbe de Burgos, però no al·ludeix a la seva condició de bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra. La seva figura segueix viva, ja que recentment el Full Dominical del Bisbat d’Urgell (25 d’abril) informa de la publicació d’una nova biografia amb motiu del VIII centenari de l’inici de la construcció de la catedral de Burgos, El cardenal Benlloch y Vivó (1864-1926), de l’historiador Domingo Ortega. 
Més enllà del càrrec va demostrar una estima i compromís sincer amb el poble andorrà i que va contribuir a la seva supervivència i progrés. L’excap de Govern Òscar Ribas el cita a les seves Memòries per la part del seu avi matern, Julià Reig Roqueta, el qual el catalogava de bon copríncep. En referència a l’esdevenir del país, Benlloch li va dir una frase que tenia missatge implícit:  “Andorra es perdrà únicament per manca d’andorrans”.

Comentaris: 1

Comentaris

Fantástico artículo Joan Lluis. Se agradece que historiadores como tú reconozcan y valoren su sitio en la historia de estos grandes olvidados.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic