Andorra ha estat el destí escollit per milions de persones cada any des del boom turístic que va començar els anys 50 del segle passat. Es calcula que l’any 1955 van entrar 200.000 turistes per la frontera francesa i 100.000 per l’espanyola. El 2023 han estat 9,3 milions els turistes que ens han visitat! Però Andorra també ha estat el destí escollit per infinitat de personatges històricament rellevants al llarg de la història. Uns, atrets per la nostra singularitat, els nostres paisatges o el nostre patrimoni, i uns altres, vinguts amb intencions més obscures...

Aquest és el cas de la visita que feu el 1937 el bolxevic Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko (Txerníhiv, Ucraïna, 1883–Moscou, 1938), cònsol general de la Unió Soviètica a Barcelona durant Guerra Civil espanyola. Fou l’11 d’abril de 1937, unes setmanes abans dels Fets de Maig. El cònsol rus es va presentar de bon matí al pas fronterer de Sant Julià, amb el seu xofer, el seu secretari i el seu ajudant i, amb autorització del colonel René Baulard, va arribar fins a Encamp.

La visita, segons Baulard, “si rapide fut-elle, n’as pas passée inaperçue parce qu’il a eté reconnu au passage par quelques réfugiés”. El servei d’espionatge franquista també va tenir constància d’aquesta estranya incursió a Andorra gràcies a un refugiat resident al nostre país. Segons es pot llegir als Informes sobre actividades francesas y de republicanos en Andorra, 1936-1939, “al atravesar el puente de San Julián de Loria fue reconocido por un nutrido grupo de vecinos, quienes le saludaron a LA ROMANA contestando el cónsul con el puño cerrado. Lo mismo le ocurrió en Las Escaldes, con un grupo que estaba estacionado frente al café de Burgos”.

Sembla que aquell mateix dia –segons els serveis d’espionatge franquistes– també va ser a Andorra el polític independentista català Josep Maria Xammar i Sala (1901-1967), exiliat a Argentina durant la dictadura de Primo de Rivera, membre de Bandera Negra i, posteriorment, líder del Partit Nacionalista Català (PNC). Sembla que les relacions de Catalunya amb Rússia no és una cosa aïllada del cessat i fugat president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, sinó que ja ve de molt abans...

El veritable motiu de la visita a Andorra d’Antónov-Ovséienko no el sabrem mai, però segur que no era amb bones intencions. Sis mesos després de passar pel nostre petit principat fou detingut per l’NKVD en el marc de la Gran Purga ordenada per Stalin. El 8 de febrer de 1938, el Col·legi Militar de la Cort Suprema de l’URSS el condemnà a morir afusellat sota l’acusació de pertànyer a una organització terrorista trotskista i per espionatge.

Per sort, el nostre país, malgrat que ha acollit –i desgraciadament encara avui acull–, ni que sigui de pas, personatges conflictius i indesitjables, sempre ha sabut desfer-se’n d’ells. Com deia el gran filòsof i matemàtic francès René Descartes, “és prudent no refiar-se completament dels que ens han enganyat una vegada”.