Quan arriben els mesos d’estiu, com poden ser el juliol o l’agost, a molts se’ns il·lumina la cara, la pell se’ns torna més bruna i l’humor se’ns endolceix. Però què passa quan aquests mesos d’estiu es transformen en dies llargs i grisos pel sol fet de treballar o, millor dit, de fer tasques en un ambient tens i ingrat? Doncs que com a mínim ens canvia la perspectiva!
El fet de treballar en estructures petites genera, en la majoria dels casos, dinàmiques de treball interessants amb reptes compartits i fusió d’idees que es poden plasmar amb rapidesa. La comunicació és sovint molt fluida, sobretot quan les tasques dels uns i dels altres estan ben definides i ben compaginades. En un article publicat a la revista Communication, l’any 2013, Pablo Medina-Aguerrebere ja mencionava que “la comunicació promou un bon ambient laboral, la formació dels empleats i la millora dels processos organitzatius” (1). 
Però cada entorn empresarial té una casuística pròpia. I quan alguns d’aquests actors adopten unes regles dissonants, la dinàmica s’entorpeix. I si, a més, l’estructura empresarial està liderada per tres persones de gènere masculí d’una mateixa família (avi, pare i fill), aleshores es pot generar un conflicte generacional i emocional que s’embolica amb visions de gestió i de direcció contraposades.
Per conviure en el dit entrellat hi ha, al meu entendre, tres opcions.
1. Passar de tot, construir-nos una cuirassa i anar a treballar fent-nos petits com una formigueta i fer el que ens manen sense queixar-nos.
2. Marxar. Demanar la baixa voluntària de l’empresa i cercar altres oportunitats laborals.
3. Prendre’ns-ho tot amb humor i viure cada dia de la vida laboral com si fóssim espectadors preferents d’un “sainet” familiar.
Les tres sortides tenen recorregut i són lloables. Les dues primeres són interessants; la segona, però, pot semblar més radical amb l’avantatge de la coherència i de l’estabilitat psicològica laboral del treballador. Però la que em sedueix més és la tercera opció!
Victor Hugo afirmava que “el riure és el sol que espanta l’hivern del rostre humà”. I és així! Durant els mesos d’estiu, sovint, l’alegria i una dosi de lleugeresa s’endinsen en els nostres cossos i aporten energia i optimisme. Són elements que ens permeten veure el sol allà on, ahir, vèiem núvols negres.
Amb això, si ens trobem en una situació d’estrès laboral, ja sigui en una estructura empresarial petita o gran, recomano fer un exercici i evacuar tot el malestar i la situació d’estrès laboral amb humor.
I com es pot fer això? Doncs reconec que no hi ha receptes màgiques. Depèn de molts factors. Com per exemple, l’estat anímic de cadascun i la capacitat o la força que tenim per afrontar situacions adverses. És cert que hi ha persones que tenen un optimisme innat que envejo! D’altres, com jo, l’hem de treballar una mica. 
De fet, la idea és cercar transformar cada retret o observació desafortunada en una remarca positiva. 
És cert que aquests tipus d’actituds positives costen molt d’assolir. I que, a més, han de quedar com a pensaments interiors! Si els verbalitzem, entrarem en conflicte. A voltes, als caps, capficats en llurs tasques, els costa molt acceptar observacions encara que siguin per millorar l’empresa. 
Ara bé, la llum i l’optimisme que es desprenen els mesos d’estiu potser també poden fer més receptius els caps esquerps i els que estan tancats en la torre d’ivori de llur direcció uniper­sonal.
Ben segur que fer un management amb un to d’humor i cordial que es contagiï als empleats pot contribuir amb escreix a un bon ambient i a l’eficiència dins de l’empresa, per molt petita o familiar que sigui. 
(1) “Le rôle de la communication dans l’éthique organisationnelle.” Pablo Medina-Aguerrebere in Communication, vol. 31/2 2013.