Les tardes del Relat Nacional són una gran iniciativa de Patrimoni Cultural d’Andorra, on diferents estudiosos multidisciplinaris hem anat passant cada primavera, a fi de divulgar el nostre llegat històric i cultural. Vaig poder assistir amb goig, a la conferència que al maig va pronunciar el gran Juan Antonio Olañeta a l’Espai Columba, titulada Un viatge per la iconografia de la pintura romànica d’Andorra. 
No cal dir que la xerrada va ser sublim, on el reconegut doctor aragonès en història de l’art va fer-nos un repàs magistral sobre el nostre llegat pictòric romànic. 
Del professor em vaig quedar amb molts aprenentatges nous, però vull destacar-ne un que, com a docent, em va impactar per damunt dels altres: “Sempre demano als meus alumnes que es fixin molt en els detalls, sovint ens donen la informació necessària per interpretar un conjunt pictòric medieval”. Els detalls. Observar. Reflexionar. Quant coneixement concentrat en un sol consell que, evidentment aplicaré directament als meus alumnes.
Tanmateix, el professor Olañeta va omplir-nos de molts coneixements més. Vull destacar-ne la descripció que va fer del conjunt de pintures murals de la Cortinada. Aquí hi va destacar diferents figures enigmàtiques, com el meu totèmic llop d’aerinita, l’arquer, el cavaller amb el canelobre o el borratxo pintat sota de sant Martí. 
Em plau molt que el reconegut professor no dubti de la natura embriagada d’aquest home pintat amb el nom de Guillem Guifré, atès que sant Martí era el patró dels borratxos. Entre altres motius, perquè reafirma la hipòtesi que ja havia formulat l’amic Robert Lizarte en alguns fòrums nostrats. L’avui director de cultura del Comú de Canillo té aquesta curiosa funció d’oracle a l’ombra: molts erudits del nostre país el truquen discretament per demanar-li consell, encara que alguns no sempre li reconeguin com cal.   
Vaig gaudir molt amb les representacions de Déu, els bestiaris o la simbologia que apareixen en el nostre romànic pintat. Però hi vaig trobar una mancança: l’erotisme. No hem conservat en l’art feudal andorrà cap mostra destacable de sexualitat explícita. Sobta que ben a prop, a les portes de la catedral d’Urgell en trobem notables representacions, i no precisament amagades. Per exemple, a la porta central de la façana oriental, la que mira cap al carrer dels Canonges hi trobareu un simi esculpit en plena acció pecaminosament onanista. Si ens apropem a la portalada de la plaça dels Oms, les escenes es multipliquen: aquí podreu veure clarament alguna mestressa medieval, amb les cames ostensiblement obertes i els pits nus netament visibles.
Representacions femenines despullades també en podem veure a la Cerdanya. La Pili Aláez ens va mostrar fa uns mesos una part del magnífic llegat romànic ceretà. El que vàrem veure em va fascinar, va ser tot un descobriment conèixer les esglésies d’All, Talló o Saga. En aquesta darrera trobem una dona pètria completament despullada a la portalada, amb un dimoniet, que també mostra nua la part baixa de l’esquena just a sobre. Erotisme explícit en estat pur, i ben segur que tenim algun altre exemple.
El pecat, doncs, no queda exclòs del nostre art medieval, des del borratxo de la Cortinada a les escultures descaradament lascives que tenim ben visibles encara avui a la Catedral d’Urgell. Aquest curiós llegat ens alliçona que sovint els estereotips sobre l’edat mitjana són falsos. La sexualitat es devia viure amb força més naturalitat del que ens pensem. Si no, recordem els famosos versos d’un gran autor medieval, Juan Ruiz, en el seu famós Libro del Buen Amor:
"Como dice Aristóteles, cosa es verdadera; el mundo por dos cosas trabaja: la primera, por tener mantenencia; la otra cosa era por haber juntamiento con hembra placentera."
En fi, així d’explícit ens ho va deixar escrit el famós arxipreste de la vila d’Hita.