El Botonet, llibre solidari

Decepció o alegria? Ampolla mig plena o mig buida? Depèn com ho miris! Estic, diguem, tan a prop d’una cosa com de l’altra.

Com va dir l’escriptor Henry Graham Greene: “Sempre hi ha un moment en la infància en què s’obre una porta i deixa entrar al futur”.

Aquesta porta hauríem de ser nosaltres i ens hauríem de demanar quin futur volem per als nens, els nostres fills? Què és el que els donem per assegurar el seu demà?

Per a molts nens, més dels que ens pensem, aquest futur de què parlem se’ls presenta amb incertesa. Potser a causa de moltes raons, però n’hi ha una que destaca, la família... Quan no és estable i segura, el nen no pot créixer i desenvolupar-se al màxim de les seves habilitats i, potser el pitjor de tot, no pot tenir una infància feliç... No cal anar molt lluny, aquí al país tenim un centre que acull molts d’aquests nens i es diu la Gavernera.

Per ajudar a obrir portes a aquests infants, amb ambició, motivació i optimisme, vaig escriure i publicar un llibre benèfic anomenat L’aventura d’en Botonet, amb l’ajuda del patrocinador Sotheby ‘s Realty Encamp, empresa solidaria, a un preu de venda públic molt assequible de 9,90 euros, amb el gran objectiu de lliurar un talonari de 9.900 euros a la Gavernera, un dels llocs importants en la nostra societat, que ofereix aquestes portes obertes cap al futur als nens de qui estem parlant.

Tot això és molt maco, i la idea també però, malgrat tot, encara queden 500 llibres per vendre, després de gairebé un any... Cosa que, d’alguna manera, m’entristeix i que fa que no pari de preguntar-me: on he fallat? D’aquí, la decepció. Potser em vaig equivocar amb el concepte de donació? Potser havia d’haver demanat els diners als donants i no donar res a canvi, en aquest cas el llibre d’en Botonet, com a agraïment? No ho sé..., però pensava: amb 75.000 mil persones al país i moltes empreses, 1000 llibres no costaran tant de vendre per una causa benèfica.

Per l’altra banda, sento molta alegria, perquè sí que van comprar moltes persones el llibre per ajudar els nostres infants! Gràcies a la meva família, amigues i amics, i els d’ells, coneguts i conegudes i els d’ells, clients, empreses, escoles, guarderies, etc.! Gràcies!

Just abans de Reis vaig pensar: els escriuré una carta, i ho vaig fer a través de Twitter, amb un megatweet, amb el desig que les empreses andorranes i persones solidàries compressin L’aventura d’en Botonet..., vaja, un intent per promoure més la venda. El van obrir 529 persones... i vaig pensar: si cadascun hagués comprat el llibre avui ja els tindríem tots venuts i el talonari estaria en mans del centre, amb una alegria tremenda per als nens i nenes que hi ha internats, de moment sense la seva pròpia llar, la seva habitació, les seves cosetes, la seva família...

I per què han de ser allà? Perquè les circumstàncies familiars complicades ho impedeixen i perquè no hi ha prou famílies amb ànim i possibilitats d’acollir-los a casa, cosa que tampoc és una molt evident, ja que cal ser molt valent, tenir espai, estar econòmicament bé, tenir temps, etc. i, per tant, no és una decisió gens fàcil. Admiro totes les persones que es van atrevir a acollir als infants necessitats!

Em va fer pensar, doncs, qui de nosaltres, sobretot les persones que som pares, no els voldria ajudar? Perquè aquests nens i nenes també rebin com a mínim un trosset del pastís de la felicitat infantil. Com, per exemple, facilitar-los amb la nostra ajuda: unes activitats, unes classes particulars, potser de música, idiomes o teatre, poder seguir una passió, practicar un esport amb un club, tenir algun caprici (per què no?), alguna excursió, una nit de cinema, veure un espectacle, unes vacances, o una sortida familiar, amb els seus educadors o amb una família, com la nostra... I una formació als educadors perquè puguin emprendre la seva activitat professional encara amb més força i coneixements?

Per què no oferir a aquests nens i nenes una mica d’estabilitat, un ambient familiar tranquil i alegre, perquè vegin que el que van haver de viure i el que estan vivint no és la normalitat. Simplement fer-los sentir estimats, encara que sigui per la societat, nosaltres, cosa que al meu entendre tot infant mereix, com també es mereix ser feliç, i tenir una vida únicament amb preocupacions ximples de nens i nenes, i no haver de carregar amb les preocupacions i problemes dels adults, fet que nosaltres els podíem treure en gran part, gràcies a la nostra ajuda. Per tant, m’ajudareu a treure’m els 500 llibres de sobre per regalar una vida millor al nostre futur, que són els nostres fills i filles? “El que es doni als nens, els nens ho donaran a la societat”, deia Karl A. Menninger. Mil gràcies per endavant.

El llibre es pot comprar a l’FNAC o directament a l’oficina de Sotheby’s Realty Encamp. No permeteu que en un any no s’hagin venut tots els llibres: només n’hi ha 1.000..., 1.000 petites alegries!