Els votants del Regne Unit han dit prou a seguir sota una Brussel·les controlada per una elit de buròcrates no elegits. El resultat d’aquesta votació implica que el Regne Unit i l’Europa continental han de definir un nou marc de relacions. No és un divorci en el que cadascú va pel seu costat sense tornar-se a veure. Seria més comparable a l’emancipació d’un fill que no vol seguir sota una fèrria tutela parental i que implica noves regles de joc més flexibles.

El Regne Unit fora de la Unió Europea, fora de la tutela parental de Brussel·les, continuarà sent tan europeu com sempre ha sigut. El Brexit permet evidenciar que l’exclusiva de l’europeïtat no pertany a Brussel·les. Ni el mercat únic controlat des de Brussel·les és l’únic marc de relacions per unir mercats.

El Brexit trenca la visió limitada de Brussel·les que ells són l’únic marc de relació viable entre els països europeus i que si no passes pel seu adreçador et quedes fora de joc. Gràcies al Regne Unit, s’han d’obrir noves fórmules de relació.

Per exemple, es podria donar un escenari en què es reformuli i guanyi força l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA). Noruega té una forta relació amb el Regne Unit. Recordem que una part important de la xarxa de gasoductes de gas natural noruec passen pel Regne Unit i seguidament passen al continent europeu. Suècia i Dinamarca també es podrien sumar a una EFTA renovada i ampliada amb el Regne Unit. Però també és molt possible que el Regne Unit innovi i lideri una nova fórmula de relació.

Una cosa és segura: el Regne Unit seguirà vinculat a l’Europa continental i aquesta vinculació no passarà per l’actual Brussel·les. S’obriran noves fórmules de relació que no passaran per acceptar els 70 metres lineals de directives europees i Brussel·les s’haurà de flexibilitzar o es trencarà.

Aquesta és una gran oportunitat per a Andorra. El Regne Unit ha dit prou a l’adreçador de Brussel·les pel qual havia de passar tothom i el Regne Unit liderarà noves fórmules de relació que segurament seguiran altres països europeus. Andorra podria sumar-se a aquestes noves fórmules de relació que seran més flexibles i menys invasives de la sobirania nacional.

De fet, fins divendres, Andorra estava contra les cordes i el Brexit ens obre una finestra d’oportunitat. L’acord d’associació és una iniciativa que alguns andorrans han defensat des de creences polítiques molt respectables. Altres andorrans han impulsat aquesta iniciativa per aconseguir la lliure circulació de serveis bancaris (l’anomenat passaport financer) que necessitava una part de la nostra banca per sortir a borsa i augmentar fortament el seu patrimoni. Una iniciativa d’Estat per defensar interessos particulars que ha deixat de tenir sentit des del fiasco en què s’ha convertit el cas BPA. Des de DA s’ha impulsat l’acord d’associació per aconseguir la lliure circulació de serveis i mercaderies i convertir Andorra en un territori de triangulació com a model de negoci que impulsaria el fallit projecte d’obertura de societats. Però aquest model pueril està sentenciat de mort abans de començar, a causa del projecte (anunciat des de fa anys i ara confirmat) de “Directiva del Consejo por la que se establecen normas contra las prácticas de elusión fiscal que afectan directamente al funcionamiento del mercado interior”, que tira per terra el projecte d’obertura basat en l’impost de societats del 10%. Aquest projecte de directiva fa una referència directa als acords d’associació que quedaran obligats a evitar l’elusió fiscal sobre la qual es fonamenta l’obsolet projecte de Toni Martí.

Per tant, Andorra no obtindria cap avantatge real amb l’acord d’associació altre que el “premi de consolació” consistent a facilitar la possibilitat de treballar fora d’Andorra.

Andorra és massa petita per sobreviure si havia de passar per l’actual adreçador de Brussel·les. Les nostres autoritats s’han equivocat un cop darrere l’altre i Andorra es trobaria el 2018 amb tres pilars econòmics fortament reduïts (construcció, banca i tabac), amb un projecte fracassat de creació del pilar econòmic de l’obertura de societats com a plataforma de triangulació, amb un fort endeutament públic, amb una població envellida i una seguretat social ofegada i sense model econòmic viable. Quedaria un model de turisme d’esquí i de natura amb una reduïda activitat comercial (sense turistes financers) i amb unes administracions que no podrien pagar ni els sous dels seus treballadors actuals.

Però amb el cop de puny a taula del Regne Unit, Brussel·les s’ha de flexibilitzar, s’establiran nous marcs de relació entre els països europeus i, si les nostres autoritats són prou eixerides, a Andorra se li obren nous horitzons d’oportunitat que, evidentment, no passen ni per Espanya ni per Brussel·les.

Les primeres reaccions al Brexit de les nostres autoritats van ser mesquines, es van centrar a tractar de feixistes els qui simpatitzen amb el Brexit. Però han de posar-se al dia i deixar de viure en un passat que no tornarà. El 52% dels votants del Regne Unit no són una colla de feixistes. Són persones dignes que han dit prou a un adreçador que ningú ha votat. Són persones valentes que han pres un fort risc però que saben que junts se’n sortiran perquè tenen identitat i valentia. Els felicito i els agraeixo sincerament la valuosa oportunitat que han obert per a tots els andorrans. Esperem que les nostres autoritats siguin eixerides i tinguin el seny i la rapidesa que tenien els vells padrins per veure el que era bo per a Andorra i actuar.