El bri de palla i la biga al propi ull

La setmana passada un conseller general de Demòcrates per Andorra mostrava la seva sorpresa i retreia als tres parlamentaris del Partit Socialdemòcrata que haguessin tingut la gosadia de presentar una proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns sense haver-ne parlat amb les corporacions locals, a qui es va fer arribar una còpia del text coincidint amb la seva entrada a Sindicatura.

Doncs bé, encara no 24 hores després, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior de l’executiu de DA, Xavier Espot, aprofitava el debat del pressupost al Consell General per anunciar tota una sèrie de mesures per mirar de pal·liar el problema de l’habitatge, algunes de les quals amb una clara incidència també sobre les administracions parroquials. Tampoc en aquesta ocasió, i tot i que majoritàriament són del mateix color, sembla que els comuns estiguessin al cas d’unes propostes que, igual com va passar amb el text dels consellers generals socialdemòcrates, d’entrada rebutgen. I ben clar ho van deixar els mandataris comunals després de la reunió de cònsols, on precisament el ministre Espot i el cap de Govern, Antoni Martí, van anar a exposar unes mesures de les quals els cònsols n’havien tingut coneixement cinc dies abans pels mitjans de comunicació.

Ja ho diu el refranyer que és més fàcil veure un bri de palla a l’ull de l’altre que una biga en el propi, i no hi ha cap mena de dubte que aquesta dita aplicada en l’àmbit de la política agafa una dimensió especial.