–Ei! Anem al cine?
–Vinga, sí, que segur que fan la pel·li aquesta tan bona dels Javis, La bola negra, de Lorca que s’ha de veure sí o sí, que hi surt la Penélope Cruz, i que ja veuràs que potser guanya l’Oscar i tot, va, anem-hi, anem-hi! 
Aquesta bonica escena que acabeu de llegir podria ambientar-se a Andorra o a gairebé qualsevol ciutat més o menys grandeta de Catalunya i del món civilitzat però, des de fa uns mesos, a la Seu d’Urgell ja no. 
Ha passat com passen les desgràcies que no tenen remei, a poc a poc, com aquell que no vol la cosa. Que si ara vacances, que si uns rumors, que si "com vols que ens quedem sense cine, no pot ser!", que sí que duren aquestes vacances i al final pataplam. Cau el teló.
A la Seu hi ha gent que s’està organitzant i vull confiar que es podrà trobar alguna manera de no deixar-nos tan orfes, perquè la veritat és que una ciutat sense cinema, amb els temps tan foscos que corren, és un drama.
El Guiu és un negoci privat i només faltaria que la gent que té negocis no poguessin fer el que vulguin amb ells, sigui jubilar-se, vendre’ls a qui els doni la gana o tancar barraca quan els sembli més oportú. I ara molts dels que plorem i reneguem, ens adonem que potser no hem sigut prou bons clients, que hauríem pogut/hagut d’anar al cine molt més sovint, i que si ho haguéssim fet potser...
El cinema i el teatre són cultura i com a tals no haurien d’estar només en mans de negocis privats que poden obrir o tancar segons com els vagin els comptes o la vida, sinó que les administracions públiques haurien de fer tot el possible perquè tothom hi tingués accés. Una capital de comarca, com és la Seu, només té sentit de ser si és el lloc dins del petit territori comarcal al qual es pot arribar amb facilitat des de qualsevol poble per fer-hi les coses bàsiques que no es poden fer als pobles petits: anar a mercat, anar a l’institut, anar a l’hospital, anar a la biblioteca, i també anar al cine i al teatre. Anar a fer cultura. Perquè no hi ha dubte que el teatre i el cinema són dos dels puntals culturals de la societat occidental actual i l’administració d’un país civilitzat hauria de vetllar perquè els ciutadans hi tinguessin accés dins d’equipaments públics i amb uns preus raonables.
No pot ser que la cultura audiovisual sigui un luxe només a l’abast de la gent que viu a les grans ciutats i que té molts diners. Algun escèptic potser pensarà que com dimonis ha de ser cultura el cinema amb les pel·lícules dolentíssimes que hi ha. Sí, és clar que hi ha pel·lícules dolentes, però també hi ha llibres dolents i no per això l’administració tanca les biblioteques. A la Seu hem de tenir un cinema i un teatre públics perquè la gent de l’Alt Urgell ens ho mereixem i ho necessitem. No s’hi val a dir-nos que costaria molts diners. 
Confiem que d’alguna manera, més aviat que tard, podrem tornar a tenir una sala de cinema en ple funcionament a la Seu d’Urgell i que també es faci realitat el vell i bell somni de tenir-hi una sala de teatre municipal. Per què no convertir l’espai del Guiu en un equipament cultural de la ciutat amb sala de festes, cinema i un teatre ben gran? Jo, si tingués una vareta màgica, ho faria ara mateix. El lloc és ideal. Pensem que un trosset més amunt hi ha la fantàstica sala de teatre l’Única. Un petit miracle que s’ha produït a la Seu gràcies a l’empenta i el talent de Joel Pla i de Núria Llobet, que han aconseguit que tinguem un teatre de petit format on regularment s’hi fan espectacles tan i tan bons, que quan ets dins et sembla que estàs en una de les millors sales de teatre alternatiu del món. I no és cap exageració.
El que s’hauria de fer, aprofitant que hi ha tant de talent artístic a la Seu és, en lloc de posar el cartell de "Tancat" al Guiu, convertir-lo en una gran sala de teatre i de cinema i convertir la nostra avorrida avinguda Salòria en un petit Broadway del Pirineu.