El ministre de Salut ens té acostumats a unes declaracions que malauradament fa temps, per no dir anys, que ens són massa familiars. Com bé indica el nom de la seva cartera, aquestes frases que de l’ús han esdevingut quelcom similar a un mantra giren a l’entorn de la sanitat. Al finançament de la sanitat. A la despesa que comporta la sanitat per a les arques públiques. En cada compareixença li sentim afirmar que, si no s’opta per retallar les prestacions –cosa que assegura que no es planteja–, l’escalada de la inversió que haurà de fer el Govern en aquest àmbit serà imparable. És responsabilitat d’un càrrec electe ser transparent i informar amb tot detall de la situació de les administracions i els serveis públics. Ara bé. Si els missatges que es transmeten avui són els mateixos que els que es llançaven fa cinc anys és que fa temps que hem entrat en un bucle del qual no sabem sortir. O potser no en volem sortir. Un bucle que tan sols té com a conseqüència generar neguit entre la població, aquesta que tan sovint els mandataris esmenten per agrair-li l’esforç que ha fet per aixecar el país. Preparar el terreny perquè certes mesures puguin baixar bé entre els que no tenen, ni tindran, poder de decisió. Acceptar que no hi ha solucions alternatives abans de perdre drets assolits amb els anys. Aquí i arreu aquesta és la tendència. L’efecte contagi és molt efectiu en certs àmbits. Ara que ja s’acosten el tió i els Reis, els demanarem un petit regal. Senyor ministre, si us plau, premi l’accelerador i faci’ns sortir del bucle. Estem marejats.
