Acostumo a ser força crític. De fet, la nostra feina és fiscalitzar el poder, però en aquesta ocasió, i sense que serveixi de precedent, he de felicitar la secretaria d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, amb David Forné al capdavant. Sí, ja ho sé, tu que m’estàs llegint i avui t’has estat mitja hora esperant un bus, uns quants ni s’han aturat malgrat que ho has demanat amb gestos evidents, t’acabes de posar les mans al cap. T’entenc, et podria donar la raó, però, en general, aplaudeixo la filosofia de fons dels canvis que han vist la llum aquest mes de juliol.
M’explicaré. Veig que, aquest cop sí, hi ha hagut una anàlisi més acurada de la realitat i del que es podia millorar, amb certa dosi d’atreviment, fins i tot. Si ens fixem en els canvis anteriors, més aviat es percebia improvisació i poc coneixement de les necessitats dels usuaris, mentre que en aquesta ocasió he vist més treball i voluntat d’oferir un servei que anés més enllà de l’anterior. Un pas endavant, insuficient, però endavant.
D’entrada, el desdoblament en dues línies del servei fins a la Massana i Ordino semblava innecessari, però analitzat més fredament no em sembla desencertat, sobretot si es mantenen recorreguts diferenciats. A més, aporta la novetat que s’arriba fins a la Cortinada, una petició llargament reclamada per la cònsol major d’Ordino, i la possibilitat de poder canviar de vall a través del túnel de les Dos Valires, una idea força interessant, per ser una mancança en el servei previ a l’estiu que no es percebia.
Cert és que s’ha perdut la línia Circular, fet que ha comportat força queixes. Recordo quan es va posar en marxa, veies els busos buits sense pràcticament passatgers i ja s’ensumava que aquest servei no duraria massa. Per ser justos, no se’n va fer massa propaganda i, amb el temps, segur que molts usuaris se l’havien fet seva, però entenc que la major part del recorregut queda cobert amb la reordenació de les altres línies.
Ara bé, tot i la millora, encara es mantenen dèficits estructurals, el principal dels quals la manca d’informació a les parades. Confiar-ho tot a una aplicació que mai ha anat bé del tot és molt confiar. Per això seria necessari que qualsevol persona, sigui resident o turista, pogués entendre la dimensió de l’oferta amb una informació més completa presencial que li permetés prendre decisions amb més coneixement de causa i no haver de fer un acte de fe. Només cal anar a Barcelona i copiar-ne el model, així de fàcil, o així de difícil, a jutjar per la manca d’execució justificada amb les excuses recurrents i conegudes per tots.
També he trobat a faltar alguna reforma de les dues línies que connecten la capital amb Sant Julià de Lòria. Personalment crec que seria millor fusionar-les en una de sola amb més freqüència de pas. Perdries el doble recorregut, que cobreix més opcions de parada, però guanyaries disminuir el temps d’espera, el principal dèficit actual, al meu entendre. És que actualment et pots estar 20 o 30 minuts esperant l’L1 o l’exprés!
Dit això, voldria fer un incís als canvis que finalment el Govern ha accedit a fer només en tres setmanes de funcionament. Em sembla una mala idea cedir a les primeres de canvi a unes reivindicacions que, per molt legítimes que siguin, es podrien generalitzar. El que no es pot fer és fer canvis només perquè algú no vol perdre un hàbit adquirit, per molt col·lectiu vulnerable que sigui. D’entrada, posa de manifest la manca de seguretat del Govern amb el seu model i obre la porta que, més endavant, tothom es vegi amb cor de fer la seva particular demanda de canvi.
Amb aquest panorama, ens quedaria pendent el famós transport segregat o tramvia a imatge del BEI de Vitòria (del metro aeri ja ni en parlem, tot i que ara sembla menys estrambòtic que aleshores). Per descomptat, seria ideal que arribés fins a la Seu d’Urgell, si és que la Generalitat finalment s’hi posa de cara i el projecte és viable. Per ser sincers, aquesta opció sembla encara força lluny, però no hem de perdre l’esperança, ja que això sí que seria una homologació en qualitat en tota regla.
